dimarts, 14 de juliol de 2015

Creure

La fe, la íntima vivència de la fe, és el que aporta singularitat a l’experiència religiosa. Tenir fe és una de les decisions més lliures que les persones podem prendre. És un fiat que apropa la decisió personal a la resposta confiada de Maria a l’anunci de la seva futura maternitat per part de l’arcàngel Gabriel. La llibertat humana s’exerceix quan, a la crida de Déu, en el moment en que es deixa trobar, la persona respon: sí crec. Per més que la fe pugui viures com herència familiar o per influència social, o un camí de conversió, sempre hi ha el moment íntim de proclamar el fiat que obre el cor a l’experiència intransferible de Déu.


Quan Déu s’ha deixat trobar a un home o a una dona, aquests són lliures de respondre al seu encontre o ignorar-lo. És la mateixa llibertat que Déu ha situar en el cor humà el que fa possible la resposta creient. És una resposta de confiança incondicional, difícil d’entendre per alguns. La cultura de cada època aporta els mots apropiats per fer més intel·ligible l’experiència creient, però no sempre les paraules són les justes per transmetre la riquesa que s’experimenta a la resposta de la crida de Déu. El fiat  de la religió pot semblar al marge de tota demostració empírica, però el creient el percep com una experiència viva i real.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada