Reconec
que tinc dificultats de ressonància emocional amb el regidor Jaume Asens. Sóc
persona de primeres impressions, és un defecte, però fent balanç considero que
puc està satisfet d’aquestes intuïcions emotives. Jaume Asens, ja abans que fos
regidor, mai m’ha provocat empatia. Segurament deu ser una bellíssima persona i
de tracte excel·lent, però la seva psicofisiognomia no em crea sentiments de
confiança. No ocupa cap lloc en el meu món de les simpaties. Però, deixant de
banda aquesta consideració subjectiva guiada per la racionalitat emotiva,
reconec que tinc altres raons, més objectivables per situar-me enfront de les
idees defensades per Jaume Asens com a responsable municipal i representant del
govern municipal. La seva afirmació que “és
anomalia democràtica” exercir com ajuntament actuacions penals en casos de
desordres públics ho trobo una barbaritat impròpia d’un regidor que, a més, es lletrat
destacat del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Segons el tercer tinent alcalde
de l’ajuntament de Barcelona, aquesta institució deixarà de personar-se de
manera penal en les causes derivades de destrosses a la ciutat provocades per
activistes.
Discrepo
totalment del punt de vista del regidor Asens. Tot servidor públic ha de tenir
custodia dels bens públics. Per això, si unes persones, com a conseqüència
d’uns aldarulls, fan malbé mobiliari urbà o altres bens de la comunitat o
privats considero que l’ajuntament ha de defensar allò que és del comú i el que
és privat. Perquè aquest bens danyats, en el cas de que siguin públics, formen
part del bé comú que tot servidor públic ha de custodiar. No comparteixo la
justificació d’estalvi econòmic que tal mesura representarà per l’ajuntament
barceloní. En el ben entès de que les despeses de les costes judicials i
serveis jurídics no compensa el que es pugui ingressar atesa la insolvència
dels demandats. El meu desacord és en el caràcter d’educació cívica que pot
representar la persecució pública del consistori contra aquells que destrossen
allò que és del comú. Així doncs, la mesura d’actuació penal hauria de tenir
una voluntat exemplificadora i no restitutiva. La vertadera anomalia
democràtica és que una càrrec electe local pugui considerar normal
desentendre’s del dany d’un bé públic o del comú. No fer-ho, a més d’una mofa a
la convivència democràtica, és un abús de poder fet per l'autoritat atorgada
democràticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada