dimecres, 29 de juliol de 2015

Barcelona, consistori no exemplar


Reconec que tinc dificultats de ressonància emocional amb el regidor Jaume Asens. Sóc persona de primeres impressions, és un defecte, però fent balanç considero que puc està satisfet d’aquestes intuïcions emotives. Jaume Asens, ja abans que fos regidor, mai m’ha provocat empatia. Segurament deu ser una bellíssima persona i de tracte excel·lent, però la seva psicofisiognomia no em crea sentiments de confiança. No ocupa cap lloc en el meu món de les simpaties. Però, deixant de banda aquesta consideració subjectiva guiada per la racionalitat emotiva, reconec que tinc altres raons, més objectivables per situar-me enfront de les idees defensades per Jaume Asens com a responsable municipal i representant del govern municipal. La seva afirmació que “és anomalia democràtica” exercir com ajuntament actuacions penals en casos de desordres públics ho trobo una barbaritat impròpia d’un regidor que, a més, es lletrat destacat del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Segons el tercer tinent alcalde de l’ajuntament de Barcelona, aquesta institució deixarà de personar-se de manera penal en les causes derivades de destrosses a la ciutat provocades per activistes.


Discrepo totalment del punt de vista del regidor Asens. Tot servidor públic ha de tenir custodia dels bens públics. Per això, si unes persones, com a conseqüència d’uns aldarulls, fan malbé mobiliari urbà o altres bens de la comunitat o privats considero que l’ajuntament ha de defensar allò que és del comú i el que és privat. Perquè aquest bens danyats, en el cas de que siguin públics, formen part del bé comú que tot servidor públic ha de custodiar. No comparteixo la justificació d’estalvi econòmic que tal mesura representarà per l’ajuntament barceloní. En el ben entès de que les despeses de les costes judicials i serveis jurídics no compensa el que es pugui ingressar atesa la insolvència dels demandats. El meu desacord és en el caràcter d’educació cívica que pot representar la persecució pública del consistori contra aquells que destrossen allò que és del comú. Així doncs, la mesura d’actuació penal hauria de tenir una voluntat exemplificadora i no restitutiva. La vertadera anomalia democràtica és que una càrrec electe local pugui considerar normal desentendre’s del dany d’un bé públic o del comú. No fer-ho, a més d’una mofa a la convivència democràtica, és un abús de poder fet per l'autoritat atorgada democràticament. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada