divendres, 27 de gener de 2017

Glosses per la vida quotidiana

El perdó ens humanitza. És molt propi de les persones perdonar. Hem de saber perdonar. ¿Quantes vegades? Les que faci falta. Poques persones admeten obertament tenir rancúnia, però hi ha actituds que, sense arribar aquesta extrem, evidencien que no hem sabut perdonar les ofenses. A voltes podem apreciar signes que evidencien que en el cor es guarda malvolença contra algú. El perdó és un signe de maduresa personal. ”Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, 29 però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.” (Mc 3, 28-29).

Anunciar, testimoniar i proclamar són actituds que permeten donar a conèixer el que som. Som també el que el creiem. Testimoniar les creences vol dir comportar-se de forma coherent i fer el diem, i dir el que pensem, i pensar d’acord amb els principis que ens són font de vida. “No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor, he fet conèixer el vostre ajut fidel, la lleialtat del vostre amor, davant del pobre en dia de gran festa”. (Sl 39)

Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep, que s’experimenta i altres poden no tenir-lo. No cal demostrar perquè un creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. “Sóc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”. (Jn 15,16)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada