Per inèrcia, les persones tendim a fer les coses com sempre les hem fet. Sembla que estiguem convençuts de la immutabilitat dels fets. Però, sovint cal adoptar una altra actitud. Cal prendre una altra perspectiva i mirar la realitat amb uns ulls renovats per tal de poder donar respostes noves a situacions noves. “Ningú no posa vi nou en bots vells; el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s’ha de posar en bots nous”. (Mc 2,22)
L’acompliment cec de la norma esclavitza el cor de les persones. Les lleis humanes són obra dels humans i per això han d’estar al servei dels individus. Les lleis, les normes i altres regulacions, com la política, han de servir per afavorir les relacions entre les persones i per humanitzar la societat. Perdre aquesta perspectiva empresona la llibertat i limita el seguiment de la recta consciència que ens ajuda a saber que primer són les persones. “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per el repòs del dissabte” (Mc 2,27)
Fer el bé, estimar a tothom, ser bona persona i estendre l’amor en el nostre entorn. Aquestes actituds han de presidir la nostra vida i han de constituir la guia que ordena el nostre comportament. Les mateixes lleis i normes han d’estar al servei d’aquests propòsits. No hi ha res superior a l’amor. “¿Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3,4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada