Estat Islàmic ha explicat en un comunicat que l’atemptat d’Estambul anava contra els cristians que com apòstates celebraven la festa pagana de final d’any. Els imams oficials de Turquia en sintonia amb el govern d’Erdogan, criticaven en el sermó del divendres passat amb els mateixos arguments, paraula més o paraula menys, la celebració de les festes d’entrada d’any. En algunes xarxes socials musulmanes europees properes als salafistes i altres corrents fonamentalistes aquests dies han debatut si calia celebrar aquestes festes o felicitar el Nadal als seus conciutadans cristians. Les opinions majoritàries semblaven inclinar-se per ni felicitar ni celebrar res perquè eren esdeveniments contraris a la religió islàmica.
Aquesta és la realitat transversal en una part del món musulmà. Els radicalisme salafista, en totes les seves múltiples expressions i manifestacions, contamina la racionalitat del discurs islàmic i el precipita cap la folia del fonamentalista. Uns maten en nom d’aquesta radicalitat, però altres alimenten, des del domini del discurs religiós, una visió de l’islam tancada i oposada a qualsevol diàleg religiós o cívic. La por a l’Estat Islàmic no ens ha de distreure fins al punt de no adonar-nos que també hauríem d’estar preocupats per l’islamisme d’Erdogan o l’islam que es predica en algunes mesquites de Catalunya, pot ser més de les que voldríem. Quanta raó tenen alguns turcs quan en les manifestacions contra l’atemptat d’Estambul reclamaven més educació, més democràcia i la laïcitat de l’Estat. També es podria afegir repensar l’islam a la llum del pensament modern. No hi ha un altre camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada