dilluns, 9 de gener de 2017

Sense notícies de la història islàmica

La historiografia de l’islam té un problema greu: no hi ha prou dades històriques fiables o contrastables. Les fonts de recerca arqueològica han estat molt escasses en els segles passats, força insuficients per saber el que passava a la península Aràbiga abans de l’aparició de l’islam. I ara, quan es disposen del medis tècnics i conceptuals per afinar més les recerques arqueològiques i històriques, les diferents autoritats polítiques de la zona són profundament restrictives alhora d’autoritzar nous estudis del passat pre-islàmic. Aquestes autoritats polítiques tenen por que les dades científiques qüestionin la versió de la història que les autoritats religioses han construït a partir de la teologia. 

Si els estudis arqueològics donessin la raó, per exemple, a les hipòtesis que sostenen que La Meca preislàmica no era cap cruïlla estratègica de les rutes de caravanes, una part del relat musulmà sobre Muhammad estructurat sobre aquesta circumstàncies quedaria qüestionat. Si els estudis antropològics acurats demostressin un altre tipus de relació entre les tribus de la península Aràbiga abans de l’islam i situessin el concepte àrab en un altre pla, probablement menys etnològic, ben segur que s’afectarien algunes construccions ideològiques substancials dels musulmans. Si els registres siríacs confirmessis grans moviments migratòries el 622 de Síria cap a Yatrib el mateix concepte d’Hègira podria veure’s modificat segons quina informació aportessin aquests estudis. Hi ha masses llacunes, preguntes o sospites històriques que necessiten explicacions sòlides i consistents, no per qüestionar la fe, però sí per revisar una història massa contaminada per la teologia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada