No podem ser indiferents a res del que passi en el nostre entorn, especialment quan hi ha persones que tenen necessitat de la nostre caritat. On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu. És un petit himne del Dijous Sant que sintetitza perfectament quina actitud hem de tenir els creients davant les múltiples situacions en que la vida ens demana estimar a fons. “Si un home que té suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat ¿és concebible encara que hi hagi en el seu cor l’amor de Déu?” (1Jn 3,17)
L’Epifania és una de les grans festes del calendari litúrgic, però també de la tradició popular. El dia de Reis és il·lusió i fantasia pels nens i grans. És el dia que els cristians rememorem la manifestació de Déu a través de les coses que ens envolten i en el cor de les persones. Els mags ensenyen que es troba Déu si hi ha actitud de recerca, si ens arrisquem a deixar-nos a ser cridats i guiats cap a ell i si ens posem en camí ple d'incerteses per trobar-lo. Al final del camí trobem el nen Jesús pobre que es manifesta en tota la seva glòria. “Déu meu, doneu al rei el vostre dret / doneu al príncep la vostra rectitud. / Que governi amb justícia el vostre poble, / que sigui recte amb els humils. / Que el benestar floreixi als seus dies, / i mesos i anys abundi la pau”. (Sl 71)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada