diumenge, 1 de gener de 2017

El nou lideratge polític són pures emocions

¿Per què sembla enfonsar-se la democràcia?, ¿per què molts ciutadans s’estan allunyant dels compromisos cívics i polítics? ¿per què els nous populismes mobilitzen més que les tradicionals formacions polítiques? Hi ha molts més perquès que tots senyalen en la mateixa direcció: la suposada fi d’un model de societat referent cívic per moltes persones. Els grans problemes de la humanitat perduren, i alguns s’agreugen, sense percebre que les societats democràtiques trobin les solucions adequades. Des de l’aproximació racional als problemes públics es té la sensació de que el món no se’n surt.Però l’anàlisi racional, que ha estat a la base les teories polítiques es veuen sobrepassats pels esdeveniments. 

El Brexit o les darreres eleccions nord-americanes són un clar exemple d’aquesta nova situació. Mentre una part dels dirigents polítics tradicionals havien fonamentat les seves alternatives confiant en la solidesa racional de les seves alternatives, els vertaders guanyadors han estat unes persones, algunes alienes totalment al sistema polític, que han sabut mobilitzar els sentiments i emocions dels electors més que en la seva racionalitat. Davant la complexitat dels problemes l’espai polític racional ha estat totalment desplaçat per agitadors d’emocions. Els qual patrocinen una política efímera i superficial que, en lloc de proposar entendre i comprendre els problemes reals de la societat, busca identificar-se mobilitzar els estats d’ànims dels electors. Ara per ara, la política democràtica tradicional es troba totalment desplaçada per una caricatura d’ella mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada