dimarts, 17 de gener de 2017

La metàfora dels ous

He conegut a varis fiscals al llarg de la meva vida. Fins i tot, un és el padrí del meu fill i un bon amic. Els fiscals que he conegut són persones molt cultes i amb una gran capacitat analítica. Cap de les virtuts que presenten aquests fiscals no es donen en el fiscal que ha interrogat al regidor de la CUP de Vic. El seu interrogatori sobre el trencament dels ous per fer una truita és tota una antologia del disparat o una mostra del surrealisme en seu judicial quan a través de les seves preguntes es pot construir el següent sil·logisme: “¿Los huevos no se rompen solos, implica o no el uso de violencia?". A partir d’aquest raonament deductiu les analogies que el fiscal construeix per esbrinar si la truita és una metàfora i el sentit de trencar, mereixen figurar en els manuals de les millors ocurrències de l’any.

La primera qüestió que em ve al cap és si aquest fiscal ha fet mai una truita a la francesa o una maionesa. Només des de la inexperiència, la ignorància o per males arts es pot fer una pregunta des d’aquest tipus. Per trencar un ou, cascar en castellà tot i que en català té aquesta paraula amb un altre significat, cal exercir una pressió o força sobre la closca però, en cap cas violència. Si mirem els diccionaris veurem el sentit dels mots. La violència és força o energia desplegada impetuosament també es pot considerar que és un abús de força.  Mentre que pressió és una acció d’una força que prem o empeny el cos a què s’aplica, concepte que permet comprendre millor el que cal fer per trencar la closca d’un nou pe fer una truita. Com que el ministeri fiscal és una institució sotmesa a una autoritat vinculada al govern, llavors és fàcil treure’n conclusions sobre el per què de la pegunta. Malament, dialogar des de la mala fe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada