He conegut a varis fiscals al llarg de la meva vida.
Fins i tot, un és el padrí del meu fill i un bon amic. Els fiscals que he conegut
són persones molt cultes i amb una gran capacitat analítica. Cap de les virtuts
que presenten aquests fiscals no es donen en el fiscal que ha interrogat al
regidor de la CUP de Vic. El seu interrogatori sobre el trencament dels ous per
fer una truita és tota una antologia del disparat o una mostra del surrealisme
en seu judicial quan a través de les seves preguntes es pot construir el
següent sil·logisme: “¿Los huevos no se
rompen solos, implica o no el uso de violencia?". A partir d’aquest
raonament deductiu les analogies que el fiscal construeix per esbrinar si la
truita és una metàfora i el sentit de trencar, mereixen figurar en els manuals
de les millors ocurrències de l’any.
La primera qüestió que em ve al cap és si aquest
fiscal ha fet mai una truita a la francesa o una maionesa. Només des de la
inexperiència, la ignorància o per males arts es pot fer una pregunta des d’aquest
tipus. Per trencar un ou, cascar en castellà tot i que en català té aquesta
paraula amb un altre significat, cal exercir una pressió o força sobre la
closca però, en cap cas violència. Si mirem els diccionaris veurem el sentit
dels mots. La violència és força o energia desplegada impetuosament també es
pot considerar que és un abús de força.
Mentre que pressió és una acció d’una força que prem o empeny el cos a
què s’aplica, concepte que permet comprendre millor el que cal fer per trencar
la closca d’un nou pe fer una truita. Com que el ministeri fiscal és una institució
sotmesa a una autoritat vinculada al govern, llavors és fàcil treure’n
conclusions sobre el per què de la pegunta. Malament, dialogar des de la mala
fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada