Llegint els diaris, escoltant les notícies o mirant
els telenotícies tinc la sensació que el mal està més present en el món del que
sembla. El mal, i el maligne, des de temps han format part de la tradició
religiosa cristiana, com també en altres religions. Pot semblar un concepte
difós, però, per més que no pugui expressar-se amb les paraules apropiades, hi
ha comportaments o actituds humanes que fan evident l’existència del mal. La
cultura contemporània ha pres molta distància del mal, i no diguem d’allò que
algunes tradicions religioses identifiquen com el maligne. Fins i tot, molts
cristians tindrien algunes dificultats d’identificar i expressar el sentit
actual dels anomenats pecats capitals.
La cultura popular sap identificar les persones
malvades i, de manera senzilla, sap explicar perquè són encarnació del mal. Però,
més enllà de les respostes intuïtives i de les aproximacions planeres al tema
del mal, aquest ha quedat fora com a concepte significant en la societat
moderna. La societat s’ha quedat sense claus interpretatives per entendre
aquestes qüestions i busca en la psiquiatria les raons que expliquen aquests
comportaments considerats malèvols. Però, és difícil pensar que las raons
psicològiques arribin explicar del tot el sentit dels considerats set pecats
capitals: la supèrbia, l’avarícia, l’enveja, la ira, la luxúria, la gola i la
peresa. La naturalesa humana situa en el cor humà les tensions entre el mal que
estendre’s i l’amor que emergeix com a llum que venç tota foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada