dijous, 19 de gener de 2017

El mal

Llegint els diaris, escoltant les notícies o mirant els telenotícies tinc la sensació que el mal està més present en el món del que sembla. El mal, i el maligne, des de temps han format part de la tradició religiosa cristiana, com també en altres religions. Pot semblar un concepte difós, però, per més que no pugui expressar-se amb les paraules apropiades, hi ha comportaments o actituds humanes que fan evident l’existència del mal. La cultura contemporània ha pres molta distància del mal, i no diguem d’allò que algunes tradicions religioses identifiquen com el maligne. Fins i tot, molts cristians tindrien algunes dificultats d’identificar i expressar el sentit actual dels anomenats pecats capitals.

La cultura popular sap identificar les persones malvades i, de manera senzilla, sap explicar perquè són encarnació del mal. Però, més enllà de les respostes intuïtives i de les aproximacions planeres al tema del mal, aquest ha quedat fora com a concepte significant en la societat moderna. La societat s’ha quedat sense claus interpretatives per entendre aquestes qüestions i busca en la psiquiatria les raons que expliquen aquests comportaments considerats malèvols. Però, és difícil pensar que las raons psicològiques arribin explicar del tot el sentit dels considerats set pecats capitals: la supèrbia, l’avarícia, l’enveja, la ira, la luxúria, la gola i la peresa. La naturalesa humana situa en el cor humà les tensions entre el mal que estendre’s i l’amor que emergeix com a llum que venç tota foscor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada