dilluns, 30 de gener de 2017

La impassibilitat

Dos fets inconnexes m’han evocat les dificultats que té la societat contemporània per regenerar el sentit d’humanitat malmès per la societat de consum i l’individualisme que ens envolta. El primer fet ha succeït a la ciutat de Venècia, el segon en un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat. A Venècia el gambià Pateh Sabally morí ofegat la setmana passada davant la indiferència de centenars de turistes. Segons la noticia un grup de gent, mentre  Pateh Sabally lluitava per no ofegar-se en les aigües del canal, va començar a burlar-se'n des de la riba i a qüestionar que realment estigués ofegant. A la poca estona es va enfonsar i va desaparèixer sota les aigües del gèlid canal sense que ningú fes res més. Algú a dit que Pateh Sabally volia suïcidar-se, tant se val, si fos així ho va fer davant la passivitat de centenars de persones que no feren cap gest per evitar-ho.

El segon fet ha tingut per protagonista una jove de 20 anys nascuda a l’Índia i adoptada als 11 mesos per una parella de barcelonins. Aquesta noia fou agredida amb insults racistes dins d’un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el passat 18 de gener. El fet ocorregué a l’estació de Sant Joan i els autors dels insults foren varis adolescents d’entre 11 i 13 anys i uniformats que havien pujat al vagó. Segons aquesta noia els comentaris eren del tot xenòfobs:  “mireu aquesta noia índia... són tots fastigosos els xinos, els moros, els negres, els indis, tots són de classe molt inferior a la nostra, els blancs som millors”. En aquest cas, els nois cessaren d’insultar-la quan la noi va increpar-los. Ningú del vagó va fer costat a la noia.


Els dos fets, poden semblar dues anècdotes banals, però no ho són. Un ampli sector de la nostra societat es impassible i inactiu per sofriment dels demés. Col·loquialment es consideraria que els turistes del cas Pateh Sabally o ells passatgers del tren de la noi índia eren persones indiferents, però el mot que millor escau per definir aquest comportament és la impassibilitat. La indiferència és com una neutralitat emotiva. Una persona indiferent és aquella que no està inclinat o afectat a una cosa més que a una altra. No està interessada en una cosa més que en una altra, sense predilecció. Mentre que la impassibilitat és la qualitat d’impassible que vol dir ser insensible al dolor físic o moral. Els dos exemples anteriors són, sens dubte, una mostra de como el caràcter d’una part de la societat és propi dels impassibles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada