divendres, 6 de gener del 2017

Glosses per la vida quotidiana

Creure en Déu és una vivència personal que sorgeix de la pròpia experiència vital. Déu és incommensurable i inabastable, però la manera d’arribar-hi és a través del seguiment de Jesús, ja que és ell qui és el camí que hi duu o la porta que hi dóna accés. A través de la pràctica de l’amor als demés, Déu es revela i es fa comprensible. “Déu, ningú l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Jn 1,18) 

Sovint els cristians, com moltes persones, tenim la tendència a agrupar les persones i considerar que el grup, amb el qual ens identifiquem, és el bo i els seus membres són dels nostres. A partir d’aquesta classificació s’acostuma a repartir credencials a emetre judicis morals que acostumen a ser negatius per aquells que no considerem com dels nostres. Aquesta costum és un engany i ens porta a molts errors i a ser molt injustos. No és el judici, o prejudici, el que val sinó les obres de les persones les que han de ser jutjades. “Tothom qui obra el bé és fill de Déu” (1Jn 2,29) 

Dir: jo sóc cristià és fàcil. Però cal sustentar les paraules en fets, perquè les obres donen testimoni del que es sent en el cor i el que la ment pensa. Hem de procurar ser coherents i fer el que diem, i viure com pensem. La fe sense obres, és una fe morta, sense significació pels demés. L’amor és la gran obre de la fe. “Qui no actua justament no és de Déu, i tampoc no ho és el qui no estima el seu germà”.(1Jn 3,10)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada