dilluns, 23 de gener de 2017

El món capgirat

El món està canviant i dóna la impressió que no se’n surt per donar resposta als problemes que creen més desigualtats i injustícies. Hi ha molts moviments socials lluiten a favor d’un món més just, però les desigualtats s’incrementen i les injustícies socials són cada cop més evidents. Les idees polítiques tradicionals semblen absents i la majoria de relats polítics es veuen incapaços de frenar els discursos simplistes i emotius. El populisme torna a agitar les voluntats d’uns classes mitges que es troben desorientades i sense perspectiva de futur. No hi ha perspectiva de progrés a l’horitzó i no se l’espera. Els discursos polítics sonen a caricatures de la realitat i són incapaços d’explicar que les coses no són fàcils, que els problemes són complexes i que les solucions no són simples. Per por de perdre terreny davant dels populismes rampants les forces de progrés es sumen al relat de la simplificació de la realitat.

Mentrestant, en el món uns pocs tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població. Dels líders mundials, només el papa Francesc ha denunciat el capitalisme que mata. La resta fan la viu-viu. Mentrestant, a Davos, els grans actors del poder econòmic es reuneixen i no troben explicacions per entendre el que està passant. Els analistes econòmics i polítics de les elits mundials ni saben explicar realment el que ha passat en els darrers 60 anys, ni saben el que queda per venir. Tot és incert. Mentrestant, divendres passat el president Donald Trump blasmava contra la política i els polítics. Com si ell fous un outsider del sistema. El món està capgirant cap a la perplexitat i la política, en lloc de ser solució s’identifica com el problema. ¿Quina és la solució per evitar els salvadors de darrera hora que prometen preservar identitats i aixecar barreres per defensar-se dels altres?. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada