El món està canviant i dóna la impressió que no se’n
surt per donar resposta als problemes que creen més desigualtats i injustícies.
Hi ha molts moviments socials lluiten a favor d’un món més just, però les
desigualtats s’incrementen i les injustícies socials són cada cop més evidents.
Les idees polítiques tradicionals semblen absents i la majoria de relats
polítics es veuen incapaços de frenar els discursos simplistes i emotius. El
populisme torna a agitar les voluntats d’uns classes mitges que es troben
desorientades i sense perspectiva de futur. No hi ha perspectiva de progrés a l’horitzó
i no se l’espera. Els discursos polítics sonen a caricatures de la realitat i
són incapaços d’explicar que les coses no són fàcils, que els problemes són
complexes i que les solucions no són simples. Per por de perdre terreny davant
dels populismes rampants les forces de progrés es sumen al relat de la
simplificació de la realitat.
Mentrestant, en el món uns pocs tenen la mateixa
riquesa que la meitat de la població. Dels líders mundials, només el papa
Francesc ha denunciat el capitalisme que
mata. La resta fan la viu-viu. Mentrestant, a Davos, els grans actors del
poder econòmic es reuneixen i no troben explicacions per entendre el que està
passant. Els analistes econòmics i polítics de les elits mundials ni saben
explicar realment el que ha passat en els darrers 60 anys, ni saben el que
queda per venir. Tot és incert. Mentrestant, divendres passat el president Donald
Trump blasmava contra la política i els polítics. Com si ell fous un outsider
del sistema. El món està capgirant cap a la perplexitat i la política, en lloc
de ser solució s’identifica com el problema. ¿Quina és la solució per evitar
els salvadors de darrera hora que prometen preservar identitats i aixecar
barreres per defensar-se dels altres?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada