La mundanitat adorm l’esperit

En poc espai no es pot resumir les moltes idees proposades pel papa Francesc. Em limito a subratllar alguna d’elles. Trobo suggerent que el papa anima als catòlics a no donar res per sabut, ni acceptar la inèrcia de la tradició. Diu que a l’església “hi ha massa ordre”. Li fa por que l’Església estigui anestesiada pel seu clericalisme i l’acolliment de la mundanitat. Li preocupa com la mundanitat afecta l’esperit i resta vigor a la fe i els pastors “esdevenen funcionaris”. “El clericalisme és el pitjor mal que pot tenir avui l’Església”. No amaga que a l’Església, a més de persones santes que cal admirar i fer cas, també hi ha corruptes.

Per envigorir el testimoni de l’Església cal estar propers a les persones. Cal sortir allí on hi ha les persones i el seus problemes. Davant d’aquesta situació, l’Església ha de situar-se a la perifèria de la societat i recuperar les seves essències que fan que sigui “escandalosa pels paràmetres de l’època”. El papa comenta els grans problemes d’avui entre els quals destaca que el “Mediterrani s’hagi convertit en un cementiri” o l’actual sistema econòmic fonamentat en una “economia que mata”. No defuig d’abordar, encara que sigui com de passada, el paper de la dona en l’Església catòlica i introdueix la idea de que està interessat “de que la dona doni el seu pensament, perquè l’Església és femenina”. Considera que aquesta és la perspectiva que ha de tenir la reflexió sobre el paper eclesial de la dona, més que debatre la seva funció pel risc d’acabar en un “masclisme amb polleras” (la pollera és una faldilla externa folklòrica de les dones a América Llatina).

Davant dels grans problemes del món i també de l’Església, el papa Francesc demana que els catòlics i les seves institucions actuïn com a mediadors al servei de les diferents parts que poden estar en conflicte. Reclama que s’adopti l’actitud del mitjancer que és la de “posar-se al servei de les parts i fa que guanyin les parts encara que ell perdi”. Quan hi hagi conflicte, primer cal dialogar. Diu que abans de qualsevol altra actuació cal esgotar el diàleg. Davant de qualsevol conflicte, en lloc de buscar salva pàtries, cal tendir ponts al diàleg. Perquè el diàleg és bàsic per la convivència i “cap país té el dret a privar als seus ciutadans del diàleg amb els seus veïns”. A la pregunta sobre la situació d’Espanya el papa és clar “un consell als espanyols: dialoguin. Si hi ha problemes, dialoguin primer”. A través de les seves respostes el papa Francesc es mostra tal com és: un cristià honest al servei de la causa de Jesús.