Recentment ha estat presentat el llibre “Cuarenta años de ecumenismo” de mossèn Antoni Matabosch. En aquest volem es recullen alguns dels més de dos-cents articles escrits al llarg de 40 anys a La Vanguardia. La presentació del llibre anà a càrrec de Mossèn Josep Rovira Belloso, mossèn Armand Puig i del crític d’art Daniel Giralt Miracle.
Josep Maria Rovira Belloso destacà la coherència del pensament d’Antoni Matabosch. La seva trajectòria eclesiàstica és un itinerari ecumènic que ha culminat amb la presidència de la Fundació Joan Maragall. Tot aquest trànsit està presidit per la trobada de la fe amb la cultura. Mossèn Rovira destacà la previsió d’alguns texts de l’Antoni Matabosch i la claredat d’idees al destacar la importància de l’ecumenisme espiritual en línia del que proposa el cardenal Kasper. Per això, Taizé, la petita primavera segons Joan XXIII, es prefigura com la metàfora del nou ecumenisme: el trobament des del cor.
Daniel Giralt Miracle, membre de l’església protestant catalana, destacà que a Espanya l’ecumenisme va lligat amb la lluita per la democràcia. Antoni Matabosch, digué, ha inventat una didàctica de l’ecumenisme gràcies a l’acolliment donat pel diari La Vanguardia. Aquesta pedagogia del diàleg ecumènic possibilità una comprensió mútua de les esglésies i ajudà a respirar. Perquè, com digué Daniel Giralt Miracle citant a Paniker “sense diàleg els humans ens asfixiem i l’esglésies s’encarcaren”. L’ecumenisme d’Antoni Matabosch, afirmà el crític d’art, es basa en la triple dimensió d’església, societat i cultura. Tres dimensions que donen al seu ecumenisme una visió de globalitat.
Finalment, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, mossèn Armand Puig, presentà l’Antoni Matabosch com un eclesiàstic del seu temps. Una persona que ha sabut adaptar-se a cada moment històric sense transigir o negar la identitat cristiana. Probablement, aquesta dimensió de l’Antoni Matabosch, és el que molesta aquells que d’una manera obstinada l’han fet objecte del seu escarni continu a través d’una anònima pàgina web. Per Armand Puig el mèrit de l’Antoni Matabosch és haver comprés la societat del seu temps com pas previ per poder-la transformar després. El seu pensament entronca amb la tradició paulina de l’Areòpag, de tal manera que el seu llibre és pot copnsiderar un paradigma del nou discurs cristià a la cultura contemporània.
Antoni Matabosch, en la cloenda de l’acte explicà l’anècdota de com arribà a l’ecumenisme a través del Concili Vaticà II quan se li demanà, juntament amb mossèn Joan Bada, revisar el que deien els llibres de text de l’època sobre la relació de l’Església catòlica amb les altres confessions cristians. Des de llavors, l’ecumenisme ha estat un pensament i un treball constant en l’activitat pastoral i intel·lectual d’Antoni Matabosch. L’ecumenisme, afirmà el doctor Matabosch, aporta uns principis generals aplicables a moltes situacions i àmbits: diàleg, obertura, escoltar als demés, situar-se a la frontera, renovació, transformació i anar a les arrels.
Enhorabona Antoni Matabosch pel llibre i gràcies pel teu treball en l’església catalana i en la arxidiòcesi de Barcelona.
Josep Maria Rovira Belloso destacà la coherència del pensament d’Antoni Matabosch. La seva trajectòria eclesiàstica és un itinerari ecumènic que ha culminat amb la presidència de la Fundació Joan Maragall. Tot aquest trànsit està presidit per la trobada de la fe amb la cultura. Mossèn Rovira destacà la previsió d’alguns texts de l’Antoni Matabosch i la claredat d’idees al destacar la importància de l’ecumenisme espiritual en línia del que proposa el cardenal Kasper. Per això, Taizé, la petita primavera segons Joan XXIII, es prefigura com la metàfora del nou ecumenisme: el trobament des del cor.
Daniel Giralt Miracle, membre de l’església protestant catalana, destacà que a Espanya l’ecumenisme va lligat amb la lluita per la democràcia. Antoni Matabosch, digué, ha inventat una didàctica de l’ecumenisme gràcies a l’acolliment donat pel diari La Vanguardia. Aquesta pedagogia del diàleg ecumènic possibilità una comprensió mútua de les esglésies i ajudà a respirar. Perquè, com digué Daniel Giralt Miracle citant a Paniker “sense diàleg els humans ens asfixiem i l’esglésies s’encarcaren”. L’ecumenisme d’Antoni Matabosch, afirmà el crític d’art, es basa en la triple dimensió d’església, societat i cultura. Tres dimensions que donen al seu ecumenisme una visió de globalitat.
Finalment, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, mossèn Armand Puig, presentà l’Antoni Matabosch com un eclesiàstic del seu temps. Una persona que ha sabut adaptar-se a cada moment històric sense transigir o negar la identitat cristiana. Probablement, aquesta dimensió de l’Antoni Matabosch, és el que molesta aquells que d’una manera obstinada l’han fet objecte del seu escarni continu a través d’una anònima pàgina web. Per Armand Puig el mèrit de l’Antoni Matabosch és haver comprés la societat del seu temps com pas previ per poder-la transformar després. El seu pensament entronca amb la tradició paulina de l’Areòpag, de tal manera que el seu llibre és pot copnsiderar un paradigma del nou discurs cristià a la cultura contemporània.
Antoni Matabosch, en la cloenda de l’acte explicà l’anècdota de com arribà a l’ecumenisme a través del Concili Vaticà II quan se li demanà, juntament amb mossèn Joan Bada, revisar el que deien els llibres de text de l’època sobre la relació de l’Església catòlica amb les altres confessions cristians. Des de llavors, l’ecumenisme ha estat un pensament i un treball constant en l’activitat pastoral i intel·lectual d’Antoni Matabosch. L’ecumenisme, afirmà el doctor Matabosch, aporta uns principis generals aplicables a moltes situacions i àmbits: diàleg, obertura, escoltar als demés, situar-se a la frontera, renovació, transformació i anar a les arrels.
Enhorabona Antoni Matabosch pel llibre i gràcies pel teu treball en l’església catalana i en la arxidiòcesi de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada