A dins de l’Islam a Catalunya s’identifiquen diverses doctrines i diferents corrents. El culte musulmà a Catalunya s’estructura bàsicament entorn a la doctrina sunnita de l’Islam i, en menor quantitat de seguidors, a la corrent xiïta. A Catalunya també hi ha musulmans practicants del sufisme. L’Islam sunnita o sunnisme és la principal corrent religiosa de l’Islam, en ella es troba el 90% dels musulmans. El seu nom prové de la importància que donen a la Sunna, recull de dites i fets atribuïts al profeta Mahoma i transmesos de forma oral. Els seus seguidors s’anomenen sunnis o sunnites. El xiïtes representen el 10% de l’Islam i el seu nom prové de shiat Ali (partit d'Alí).
L’aparició de diferents tradicions dins de l’Islam es dona a partir dels conflictes polítics a l’entorn de la successió del profeta Mahoma i a l’elecció dels primers líders de la comunitat islàmica. Els xiïtes apareixen com una escissió del tronc bàsic de l’Islam a la mort del profeta Mahoma. Mahoma, que a més de profeta era un líder polític, no preveié com havia d’articular-se la seva successió. La comunitat musulmana aviat es dividí entre els que creien que el successor de Mahoma havia de sortir de la seva mateixa família, i els que consideraven que calia triar la persona més capacitada per assumir la direcció dels musulmans al marge de quina fos la seva vinculació al llinatge del profeta. Els partidaris de la vinculació al llinatge defensaven la figura d’Alí, cosí i gendre del profeta per matrimoni amb la seva filla Fàtima. Els partidaris d'aquesta opció defensaven que Alí havia estat investit per Mahoma, poc abans de la seva mort, com a guia de la comunitat musulmana. Però, en un primer moment, la comunitat musulmana escollí com a primer califa (successor del missatger d’Al·là), a Abu-Bakr i després a Umar i a continuació a Uthman. Però a l’any 656 Uthman fou assassinat, i Alí fou designat nou califa.
L’assassinat d’Uthman trencà la unitat de la comunitat islàmica, i una part qüestionà la legitimitat del poder d’Alí. Un dels principals opositors d’Alí fou Muawiya, governador omeia de Damasc. Després de moltes tensions i enfrontaments Alí fou assassinat i la majoria del món islàmic reconegué a Muawiya com a califa. Aquesta disputa succesòria originà la fractura i divisió de la comunitat islàmica. Muawiya, com a cap dels omeies, volia que a la seva mort el succeís el seu fill Yazid i fundar així una monarquia hereditària. Però els fills d’Alí - Hassan i Hussein – defensaven que tots els descendents de Mahoma havien heretat la puresa del profeta i que el critereri del llinatge era el que havia de considerar-se vàlid alhora d’escollir el màxim responsable de la comunitat musulmana. Això fou motiu de nous enfrontaments i guerres al final de les quals fou derrotat i assassinat Hussein, fill d’Alí. Llavors els partidaris de Hussein crearen la xia la qual donà origen al xiïsme, mentre que el bàndol encapçalat per Yazid donà lloc al sunnisme. Aquesta divisió ha arribat fins els nostres dies.
L’aparició de diferents tradicions dins de l’Islam es dona a partir dels conflictes polítics a l’entorn de la successió del profeta Mahoma i a l’elecció dels primers líders de la comunitat islàmica. Els xiïtes apareixen com una escissió del tronc bàsic de l’Islam a la mort del profeta Mahoma. Mahoma, que a més de profeta era un líder polític, no preveié com havia d’articular-se la seva successió. La comunitat musulmana aviat es dividí entre els que creien que el successor de Mahoma havia de sortir de la seva mateixa família, i els que consideraven que calia triar la persona més capacitada per assumir la direcció dels musulmans al marge de quina fos la seva vinculació al llinatge del profeta. Els partidaris de la vinculació al llinatge defensaven la figura d’Alí, cosí i gendre del profeta per matrimoni amb la seva filla Fàtima. Els partidaris d'aquesta opció defensaven que Alí havia estat investit per Mahoma, poc abans de la seva mort, com a guia de la comunitat musulmana. Però, en un primer moment, la comunitat musulmana escollí com a primer califa (successor del missatger d’Al·là), a Abu-Bakr i després a Umar i a continuació a Uthman. Però a l’any 656 Uthman fou assassinat, i Alí fou designat nou califa.
L’assassinat d’Uthman trencà la unitat de la comunitat islàmica, i una part qüestionà la legitimitat del poder d’Alí. Un dels principals opositors d’Alí fou Muawiya, governador omeia de Damasc. Després de moltes tensions i enfrontaments Alí fou assassinat i la majoria del món islàmic reconegué a Muawiya com a califa. Aquesta disputa succesòria originà la fractura i divisió de la comunitat islàmica. Muawiya, com a cap dels omeies, volia que a la seva mort el succeís el seu fill Yazid i fundar així una monarquia hereditària. Però els fills d’Alí - Hassan i Hussein – defensaven que tots els descendents de Mahoma havien heretat la puresa del profeta i que el critereri del llinatge era el que havia de considerar-se vàlid alhora d’escollir el màxim responsable de la comunitat musulmana. Això fou motiu de nous enfrontaments i guerres al final de les quals fou derrotat i assassinat Hussein, fill d’Alí. Llavors els partidaris de Hussein crearen la xia la qual donà origen al xiïsme, mentre que el bàndol encapçalat per Yazid donà lloc al sunnisme. Aquesta divisió ha arribat fins els nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada