Relligar la convivència
La incorporació de persones a la societat espanyola amb altres valors, costums i hàbits ha representat un xoc cultural que ha estat, en més d'una ocasió, font de tensions. Un dels grans desafiaments plantejats per la globalització a les societats contemporànies és assolir que persones de distintes cultures i religions, visquin juntes com ciutadans amb drets i deures dintre d'una societat de persones lliures. No és una tasca fàcil, perquè existeixen, en cadascuna de les tradicions religioses, maneres de viure-les que plantegen dificultats per a aconseguir l'objectiu d'una bona convivència.
Cal construir el que proposà l’escriptor Goytisolo una aliança de valors comuns (Goytisolo, 2007). Es tracta de construir uns valors morals compartits, assumits lliurement. Aquests valors han de crear-se pas a pas a través del diàleg obert basat en la interacció, el respecte amb les diferents identitats i l'acceptació sincera d'una identitat compartida. Cal construir un model basat en la creació d'uns valors morals, ètics i cívics comuns, i la seva acceptació com identitat compartida tot respectant les identitats particulars. El camí per resoldre aquest repte és la interacció.
La democràcia urbana es basa en les interaccions a la plaça pública per afirmar els valors de convivència. En les ciutats, amb el seu caràcter plural i mestís, es destil·len els valors cívics universal a partir de la interacció d’una pluralitat de principis particulars provinents, entre altres fonts, de les religions. Les ciutats han de facilitar que les religions estiguin presents en el procés de definició dels valors de convivència identificats com a valors universal. Les religions han de contribuir activament a definir aquests valors, al costat d’altres tradicions del pensament; algunes de les quals, de manera concreta, poden tenir en els seus idearis la consideració que les religions han de desaparèixer. Gràcies al diàleg sobre els valors la societat s’humanitza. Aquest diàleg, especialment l’interreligiós, facilita que algunes religions, acostumades a expressar-se amb una altra matriu cultural, s’adeqüin al patró cultural de la nostre societat.
Els governs han de garantir que les religions puguin aportin els seus valors amb les mateixes condicions que altres formes del pensament contemporani. Aquesta trobada per construir civilitat és la millor estratègia per combatre el relativisme de valors propi del moment present. La incapacitat de discerniment moral no és una virtut que hagi de considerar-se principi universal. És un fracàs d’un determinada cultura o model de societat. Per això els poders públics, sense abandonar el seu caràcter laic, han de fomentar aquelles tradicions de pensament i religioses que volen compartir els seus valors.
Existeixen molts prejudicis en la societat al voltant d’algunes de les tradicions integrades dintre de l'actual panorama de diversitat cultural. La relació dels ciutadans amb moltes confessions religioses es basa en un cert desconeixement, estereotips i prejudicis, juntament amb una informació dels mitjans de comunicació no sempre verídica, imprecisa o desajustada a la proporcionalitat de la realitat.
Per avançar en aquesta direcció una bona iniciativa és, a més de defensar l'exercici del pluralisme religiós i promoure els valors bàsics de la convivència, facilitar l'aparició d'àmbits específics de diàleg interreligiós perquè aquests permeten avançar cap el compromís cívic de la comunitat religiosa. El diàleg interreligiós pot contribuir a trancar estereotips, primer, i després a descobrir quins són els valors comuns. La política d’afers religiosos ha d'ajudar a construir aquesta aliança de valors promovent la trobada plural de diferents tradicions religioses. Aquests valors han d’integrar-se amb els valors proposats des de visions no religioses. Avançar cap a la creació d'un univers de valors comuns no significa negar les diferències que justifiquen la diversitat. Al contrari, cal acceptar-les. Només es poden definir uns valors comuns si prèviament s'accepta el qual és diferent i es respecta la diferència. El repte per a la gobernança del fet religiós és avançar cap a un compromís cívic-moral compartit per tots i una identitat comuna sense negar els valors que aporten identitat a les diferències presents en la societat
La incorporació de persones a la societat espanyola amb altres valors, costums i hàbits ha representat un xoc cultural que ha estat, en més d'una ocasió, font de tensions. Un dels grans desafiaments plantejats per la globalització a les societats contemporànies és assolir que persones de distintes cultures i religions, visquin juntes com ciutadans amb drets i deures dintre d'una societat de persones lliures. No és una tasca fàcil, perquè existeixen, en cadascuna de les tradicions religioses, maneres de viure-les que plantegen dificultats per a aconseguir l'objectiu d'una bona convivència.
Cal construir el que proposà l’escriptor Goytisolo una aliança de valors comuns (Goytisolo, 2007). Es tracta de construir uns valors morals compartits, assumits lliurement. Aquests valors han de crear-se pas a pas a través del diàleg obert basat en la interacció, el respecte amb les diferents identitats i l'acceptació sincera d'una identitat compartida. Cal construir un model basat en la creació d'uns valors morals, ètics i cívics comuns, i la seva acceptació com identitat compartida tot respectant les identitats particulars. El camí per resoldre aquest repte és la interacció.
La democràcia urbana es basa en les interaccions a la plaça pública per afirmar els valors de convivència. En les ciutats, amb el seu caràcter plural i mestís, es destil·len els valors cívics universal a partir de la interacció d’una pluralitat de principis particulars provinents, entre altres fonts, de les religions. Les ciutats han de facilitar que les religions estiguin presents en el procés de definició dels valors de convivència identificats com a valors universal. Les religions han de contribuir activament a definir aquests valors, al costat d’altres tradicions del pensament; algunes de les quals, de manera concreta, poden tenir en els seus idearis la consideració que les religions han de desaparèixer. Gràcies al diàleg sobre els valors la societat s’humanitza. Aquest diàleg, especialment l’interreligiós, facilita que algunes religions, acostumades a expressar-se amb una altra matriu cultural, s’adeqüin al patró cultural de la nostre societat.
Els governs han de garantir que les religions puguin aportin els seus valors amb les mateixes condicions que altres formes del pensament contemporani. Aquesta trobada per construir civilitat és la millor estratègia per combatre el relativisme de valors propi del moment present. La incapacitat de discerniment moral no és una virtut que hagi de considerar-se principi universal. És un fracàs d’un determinada cultura o model de societat. Per això els poders públics, sense abandonar el seu caràcter laic, han de fomentar aquelles tradicions de pensament i religioses que volen compartir els seus valors.
Existeixen molts prejudicis en la societat al voltant d’algunes de les tradicions integrades dintre de l'actual panorama de diversitat cultural. La relació dels ciutadans amb moltes confessions religioses es basa en un cert desconeixement, estereotips i prejudicis, juntament amb una informació dels mitjans de comunicació no sempre verídica, imprecisa o desajustada a la proporcionalitat de la realitat.
Per avançar en aquesta direcció una bona iniciativa és, a més de defensar l'exercici del pluralisme religiós i promoure els valors bàsics de la convivència, facilitar l'aparició d'àmbits específics de diàleg interreligiós perquè aquests permeten avançar cap el compromís cívic de la comunitat religiosa. El diàleg interreligiós pot contribuir a trancar estereotips, primer, i després a descobrir quins són els valors comuns. La política d’afers religiosos ha d'ajudar a construir aquesta aliança de valors promovent la trobada plural de diferents tradicions religioses. Aquests valors han d’integrar-se amb els valors proposats des de visions no religioses. Avançar cap a la creació d'un univers de valors comuns no significa negar les diferències que justifiquen la diversitat. Al contrari, cal acceptar-les. Només es poden definir uns valors comuns si prèviament s'accepta el qual és diferent i es respecta la diferència. El repte per a la gobernança del fet religiós és avançar cap a un compromís cívic-moral compartit per tots i una identitat comuna sense negar els valors que aporten identitat a les diferències presents en la societat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada