L’aportació política del fet religiós II

Definir una agenda política

En una post anterior parlava del valor polític del fet religiós. Voldria desenvolupar aquesta idea en una sèrie de posts. En el primer farè esment a la necessitat de definir una agenda pública entorn al fet religiós. En el segon parlaré sobre la garantia de la llibertat religiosa i el seu exercici. En el següent abordaré el tema de la revisió del concepte de laïcitat. En el quart parlaré de la participació del fet religiós en la construcció de la moral cívica. El següent tema serà la relació entre el fet religiós i la convivència. Després parlaré sobre la relació entre el fet religiós i el capital social i, en el darrer post, em feriré a la importància política de les relacions del govern amb les confessions religioses. Una mirada a la realitat social posa de manifestat l’existència de canvis socials que evidencien noves qüestions entorn del fet religiós. Algunes d’aquests temes, per la seva notorietat i importància han d'incorporar-se a l'agenda política de la gobernabilidad. La dimensió social i comunitària del fet religiós, la crisi dels valors cívics, la intervenció del fet religiós en la cohesió social, el relativisme moral, la dissolució de referents, són aspectes que es projecten en l'acció de govern. Segons quina sigui la política vers els assumptes religiosos, el fet religiós podrà intervenir positivament en l'espai públic o, al contrari, ser font de conflictes, exclusió social i tensions. Seria una greu irresonsabilitat que els governants no incorporessin el fet religiós a la seva agenda política. Pocs governs tenen una política pública d'afers religiosos integrada en una agenda política. Aquesta situació és preocupant. Cal construir una política pública específica d'assumptes religiosos capaç d'aprofitar les potencialitats del fet religiós. ¿Quins són els objectius d’aquesta política?. L’objectiu genèric de tota política d’afers religiosos és garantir que els ciutadans puguin exercir plenament els drets associats a la llibertat religiosa. Perquè aquest dret està a la base de les llibertats de la societat. Des de les institucions públiques cal articular la manera com les confessions religioses contribueixen activament a la cohesió social i, de manera particular avui, com el fet religiós ajuda a la integració dels immigrants. A més, els governants han de prendre decisions a fi que fet religiós sigui un factor actiu en la construcció de la moral cívica i de les pautes comunes de convivència. Així mateix, des de la responsabilitat institucional, els governants haurien de preguntar-se què fer i cóm actuar per tal de minimitzar els efectes negatius derivats derivats de la feblesa organitzativa d’algunes religions o dels riscos de les visions religioses fonamentalistes i excloents. Els governants haurien de preguntar-se, dins de l'exercici de la seva responsabilitat institucional, què fer i com actuar davant algunes tradicions religioses que tenen poca organització institucional i amb una pluralitat d'actors que mostren interessos divergents, circumstàncies que dificulten la interlocució social. Davant de tots aquestes temes és evident que cal tenir una estratègia clara d'intervenció política entorn als afers religiosos.