El fet religiós s’ha tornat a colar en una campanya electoral. En aquesta ocasió, el Partit Socialista fa servir una imatge que evoca a un sacerdot de confessió indefinida. Això és el de menys, perquè el que és cert que la seva aparició evoca al fet religiós i, de totes les possibles confessions, la seva apariència recorda a la un capellà cristià. Aquest recurs comunicatiu el trobo desafortunat i improcedent. Penso que es una caricatura d’una situació més complexe que voldria referir-me ara en to positiu.
La religió té una aportació positiva a la política que l’anunci no esmenta. El fet religiós, enlloc de ser objecte d’escarni, pot ser subjecte actiu per la millora de la governabilitat de la societat. ¿Quines són les aportacions que les religions poden fer a la governabilitat de la societat?. Permetin enumerar-ne algunes. No hi són totes, però crec que hi ha les mes consistents.
1. Les dinàmiques obertes per la diversitat religiosa eduquen l’amistat entre les persones i el respecte a les pluralitat de les creences. Valors molt superiors a l’anomenada tolerància.
2. L’aportació d’una visió espiritual de la vida que ajuda a ampliar l’horitzó de la identitat de la societat. Aquesta dimensió espiritual es contraposa amb la idea de que només té rellevància social tot allò que està relacionat amb la raó.
3. Existència d’uns valors religiosos, comuns en totes les tradicions religioses, que poden intervenir en el procés de regeneració de l’acció política per tal de superar l’important fenomen de desafecció política. En el cas dels cristians, té sentit parlar de la caritat política.
4. Les religions ajuden a estructurar i vertebrar la societat.
5. Les diferents religions aporten identitat als individus dins d’un context de profund relativisme moral.
6. Les institucions religioses contribueixen a crear capital social a través de la creació de xarxes de relacions humanes.
7. La majoria de tradicions religioses ajuden a crear un acolliment càlid als immigrants.
8. La nova comprensió del fet religiós aporta prous elements per repensar com han de ser les relacions entre l’Estat i el fet religiós. Hi ha prous elements per considerar que es pot repensar el sentit del principi de laïcitat.
Davant d’aquesta possibilitat ¿quina ha de ser l’actitud dels estrategues electorals davant el fet religiós i les tradicions religioses?. Probablement, podríem arribar a la senzilla conclusió de que no tot és adequat (1) per guanyar unes eleccions.
(1). En el post original feia servir el terme lícit. Penso que el mot no és apropiat per qualificar el que volia dir, sobretot per la remissió a un aspecte jurídic que no era la meva intenció. Crec que és més coherent el mot adequat. Per la qual cosa he procedit, per evitar qualsevol interpretació errònia la seva substitució en el post original.
La religió té una aportació positiva a la política que l’anunci no esmenta. El fet religiós, enlloc de ser objecte d’escarni, pot ser subjecte actiu per la millora de la governabilitat de la societat. ¿Quines són les aportacions que les religions poden fer a la governabilitat de la societat?. Permetin enumerar-ne algunes. No hi són totes, però crec que hi ha les mes consistents.
1. Les dinàmiques obertes per la diversitat religiosa eduquen l’amistat entre les persones i el respecte a les pluralitat de les creences. Valors molt superiors a l’anomenada tolerància.
2. L’aportació d’una visió espiritual de la vida que ajuda a ampliar l’horitzó de la identitat de la societat. Aquesta dimensió espiritual es contraposa amb la idea de que només té rellevància social tot allò que està relacionat amb la raó.
3. Existència d’uns valors religiosos, comuns en totes les tradicions religioses, que poden intervenir en el procés de regeneració de l’acció política per tal de superar l’important fenomen de desafecció política. En el cas dels cristians, té sentit parlar de la caritat política.
4. Les religions ajuden a estructurar i vertebrar la societat.
5. Les diferents religions aporten identitat als individus dins d’un context de profund relativisme moral.
6. Les institucions religioses contribueixen a crear capital social a través de la creació de xarxes de relacions humanes.
7. La majoria de tradicions religioses ajuden a crear un acolliment càlid als immigrants.
8. La nova comprensió del fet religiós aporta prous elements per repensar com han de ser les relacions entre l’Estat i el fet religiós. Hi ha prous elements per considerar que es pot repensar el sentit del principi de laïcitat.
Davant d’aquesta possibilitat ¿quina ha de ser l’actitud dels estrategues electorals davant el fet religiós i les tradicions religioses?. Probablement, podríem arribar a la senzilla conclusió de que no tot és adequat (1) per guanyar unes eleccions.
(1). En el post original feia servir el terme lícit. Penso que el mot no és apropiat per qualificar el que volia dir, sobretot per la remissió a un aspecte jurídic que no era la meva intenció. Crec que és més coherent el mot adequat. Per la qual cosa he procedit, per evitar qualsevol interpretació errònia la seva substitució en el post original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada