El terme mesquita prové de l’àrab masyid. En els països musulmans el culte islàmic es desenvolupa entorn a tres tipus de centres:
Aljama. És el centre principal de culte d’una ciutat
Masyid. És el centre de culta a nivell de barri. Es distingeix perquè té un minaret. Com a centre de culte es fa la pregària del divendres i la resta de pregàries prescrites per l’Islam.Aljama. És el centre principal de culte d’una ciutat
Msid o musalla. Són petits oratoris, en locals de reduïdes dimensions. En aquests locals rarament es celebra la Salat al-yuma (pregària del divendres).
A Catalunya no existeix cap aljama, ni tampoc cap masyid amb minaret. Per això, d’acord amb els patrons cultuals musulmans, pot afirmar-se amb propietat que a Catalunya no hi ha cap mesquita. Els centres emprats pel culte islàmic són locals en baixos d'edificis, magatzems o naus en poligons industrials, i, en menor proporció, pisos. En aquest locals es fan totes les pregàries diàries i la del divendres. Donada les seves característiques d’aquests locals, i si es vol parlar amb propietat i no emprar el terme mesquita, poden denominar-se centres o llocs de culte islàmic.
A Catalunya, la comunitat musulmana es reuneix entorn al lloc de culte islàmic. El lloc de culte està gestionat per una en entitat que, generalment, és una associació de caràcter cultural. Algunes d’aquestes entitats han estat enregistrades com a entitats religioses en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia del Govern de l’Estat. Cada centre de culte és una entitat independent, tot i que poden estar relacionats en una entitat associativa de nivell superior. Cada entitat pot emprar diversos noms segons les circumstàncies. Els membres de la comunitat solen emprar el nom de l’entitat en llengua pròpia, mentre que l’associació pot tenir una denominació en català o castellà amb la qual ha estat registrada com entitat.
és important senyalar, que "masjid" vol dir literalment "lloc de prostració". Se subratlla el "terra" i no tant les parets i menys el minaret. El lloc "sagrat" és principalment la terra sagrada que trepitja el musulmà, com la terra de Moïsès que trepitjava quan Déu li va demanar que es descalcés, davant la bardissa. La catifa de la pregària es diu precisament "sajâda".
ResponEliminaAl-jama, en canvi vol dir "reunió". Novament, el centre no és l'espai sinó la comunitat que es reuneix. Igualment, església (ecclesia) vol dir comunitat, i per derivació, lloc de culte.
Es molt important que cada religió tingui els seus llocs de culte, que siguin dignes, estètics i nets. Es un dret. A la vegada, però, el cristianisme i l'islam han de saber que el sagrat no es delimita en un lloc. Els primers cristians celebraven l'eucaristia a les cases.
Per cert, Jordi, la transcripció "masyid" és del castellà, que no té el so de de la "jota" catalana. Si transcrius la lletra "jim" àrab per "y" hauries de dir també "al-yama". Millor tot amb "j", en català. Com "salat al-júmua" = "Oració del dia de la reunió" (divendres).
jaume f.
Gràcies Jaume per les teves observacions
ResponEliminaAquesta classificació no deixa de ser un formalisme, aquí els llocs de culte compleixen en la majoria dels casos les mateixes funcions que una mesquita encara que no tinguin minarets o siguin de construcció nova. Molts dels centres de i llocs de culte de Catalunya són anomenats i considerats com a Mesquites pels seus membres.
ResponElimina