El límits de la llibertat religiosa

He llegit que l’ajuntament de Newcastle (Anglaterra) no ha ates la demanda de un ciutadà hindú, Davender Ghai, a se incinerat en un espai a l’aire lliure per tal de morir amb dignitat. L’ajuntament ha motivat el seu refús dient que la incineració de els despulles fora dels crematoris estava prohibida per la llei, mentre que el senyor Ghai afirma que la cremació és essencial per l’alliberament de la seva ànima. Aquest cas, que inicialment pot semblar una anècdota, evidencia les contradiccions i límits de l’exercici de la llibertat religiosa. ¿On es situen les fronteres que limiten la llibertat religiosa?, ¿Quins són aquests límits?.

La revisió de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa pot ser una bona ocasió per entrar en aquest tema. Cal reflexionar sobre els factors raonables que limiten l’exercici d’aquesta llibertat i a qui s’apliquen. Sembla lògic que la llibertat religiosa sigui emparada i promoguda des dels poders públics a aquelles religions que tenen un notori arrelament en la societat. Queda per definir amb precisió l’abast de l’arrelament, ja que avui encara és un concepte que arrossega una certa ambigüitat. Però sóc partidari d’aplicar aquesta tutela pública, a partir d’uns criteris pràctics i raonables, a aquelles expressions de fe que la societat percep com a religions socialment significatives. Aquesta salvaguarda, que es pot interpretar com discriminatòria, és una intervenció discrecional tendent a evitar equiparar tradicions religioses amb un reconegut i acceptat pes social amb les noves religions amb escassa presència en la societat.

Un cop delimitat el subjecte de la protecció de la pràctica religiosa, cal reflexionar sobre el seu objecte. Cal preguntar-se si és assumible la petició del senyor Davender Ghai. Aquí la qüestió es complica pels conflictes que es donen entre les expressions culturals d’unes religions i el que són els marcs culturals dominants en la societat, alguns dels quals estan protegits normativament. Aquesta qüestió es evident amb aquelles religions que s’han difós en la nostre societat i que s’identifiquen i s’expressen en una matriu cultural diferent a la socialment acceptada. Algunes d’aquests religions han de transitar per un procés d’aculturació que comportarà diferenciar les incrustacions culturals del que és el nucli de la fe. El pensament Il·lustrat, que en molts aspectes es presentà com oposat a la tradició religiosa cristiana, contribuí notablement a purificar aquesta fe de les adherències culturals que havien empresonat al nucli de veritat de la fe. Avui toca que altres religions tinguin també el seu procés de posta dia. Gràcies a ell el nucli de fe d’aquests religions podrà ser més comprensible per la nostre societat i, al mateix temps, guanyarà coherència amb els criteris ètics de convivència madurats a través del diàleg de moltes persones durant molts anys.

Probablement, ara que es revisa la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, és el moment de pensar en formular uns nous límits a la llibertat religiosa. Aquests haurien d’orientar-se a preservar la dignitat de les persones des de la perspectiva dels drets humans. El que no es pot admetre és, en nom del respecte a la llibertat religiosa, tolerar comportaments i pràctiques que denigren les persones. Ara toca entendre que la llibertat, fins i tot la religiosa, ha s’assumir uns límits.