Construir la moral cívica
Els analistes de les societats postseculars consideren que els valors anomenats postmaterialistes seran cada cop més rellevants pels individus alhora de prefigurar les seves opcions polítiques. Entre aquests valors destaquen: l’autonomia personal; les llibertats cíviques i personals; la participació directa en la presa de decisions que afecten la governabilitat; la diversitat cultural; les polítiques de gènere; la pau i la solidaritat; el respecte al medi ambient i l’univers ampli dels valors que donen sentit a la vida (García de Andoin, 2005).
La qüestió dels valors està situada al centre de la preocupació política. Per això, la qüestió dels valors està incorporada com un tema important en l’agenda política així com també aquelles qüestions morals entorn de les quals els valors i principis actuen de referents.
L’avenç en el coneixement científic ha plantejat nous interrogants entorn a qüestions relacionades amb la bioètica. Moltes d’aquestes qüestions afecten aspectes bàsics de la concepció de la vida humana. L’agenda d’aquest debat és molt delicada. Per això cal promoure un debat tranquil, informat i dialogant. Entorn aquests temes cal reflexionar i debatre respectant tots els punts de vista i sensibilitats conscients de que les propostes a fer a la societat han de sortir del consens entorn als valors que ens humanitzen. Cal escoltar molt, perquè els problemes plantejats són nous. No és una debat que pugui resoldre’s en guanyadors i perdedors. El que cal es generar un ampli consens que permeti avançar plegats cap una societat més humanitzada.
Davant d’aquesta situació L’Església Catòlica ha decidit intervenir davant d’aquesta nova situació del panorama polític. Bàsicament perquè l’Església Catòlica considera que sobre aquestes qüestions té principis i criteris morals a oferir a la societat. Moltes de les iniciatives legislatives del govern socialista han afectat qüestions relacionades amb el que poden considerar-se valors bàsics de la societat espanyola. L'Església Catòlica ha entrat en el debat polític com un actor més a través de la confrontació dels valors morals.
La intervenció pública de qualsevol confessió religiosa en l’arena política no ha d’interpretar-se com una ingerència que vulneri l’esperada separació d’àmbits d’actuació entre l’Estat i les religions. El que succeeix és que l’acció de govern ha situat en l’agenda de política temes en els quals les religions tenen criteris, valors i principis a proposar a la societat.
L’àmbit dels valors és una oportunitat per les religions i, de manera particular, per la tradició cristiana pel seu arrelament a la nostra societat a través del catolicisme difús . És una oportunitat perquè permet incorporar el fet religió al procés de construir una moral cívica a partir de diferents sensibilitats i lectures de la realitat.
Dins d’aquest procés, la tradició cristiana pot aportar tota la visió particular d’alguns valors bàsics per construir la civilitat. Es tracta, entre altres, del valor de llibertat religiosa com a un element irrenunciable de la llibertat política; del sentit que aporta la religió per vincular les persones a una comunitat i la força mobilitzadora de l’amor al proïsme com a base de la solidaritat i la fraternitat humana. Tampoc pot ignorar-se l’aportació d’esperança i espiritualitat que les religions poden fer a la societat contemporània. Les aportacions de les tradicions religioses, i entre elles les cristianes, són necessàries per humanitzar la societat actual.
Per tot això, és legítim i necessari que les institucions públiques, des del màxim respecte a la laïcitat constitucional, dialoguin amb les religions sobre els valors que han d’humanitzar la societat. Les religions, i de forma particular la tradició cristiana pel seu arrelament social, han de ser considerades com patrimoni irrenunciable del pensament contemporani. Sense el cristianisme i les altres religions no es pot humanitzar la societat. El diàleg entre fe i pensament sobre quins són els valors bàsics de la civilitat només serà possible si es vencen prejudicis, les institucions religioses confien de la sinceritat dels poders públics i aquests s’inscriuen en la perspectiva, com s’ha dit abans, de la laïcitat inclusiva i positiva. Una laïcitat oberta, que dialoga sobre els valors humans i busca sumar totes les tradicions del pensament capaces d’aportar esperança.
La responsabilitat dels governants és crear les condicions perquè passi això. Fora un error polític considerable apartar les religions del debat sobre la civilitat.
Els analistes de les societats postseculars consideren que els valors anomenats postmaterialistes seran cada cop més rellevants pels individus alhora de prefigurar les seves opcions polítiques. Entre aquests valors destaquen: l’autonomia personal; les llibertats cíviques i personals; la participació directa en la presa de decisions que afecten la governabilitat; la diversitat cultural; les polítiques de gènere; la pau i la solidaritat; el respecte al medi ambient i l’univers ampli dels valors que donen sentit a la vida (García de Andoin, 2005).
La qüestió dels valors està situada al centre de la preocupació política. Per això, la qüestió dels valors està incorporada com un tema important en l’agenda política així com també aquelles qüestions morals entorn de les quals els valors i principis actuen de referents.
L’avenç en el coneixement científic ha plantejat nous interrogants entorn a qüestions relacionades amb la bioètica. Moltes d’aquestes qüestions afecten aspectes bàsics de la concepció de la vida humana. L’agenda d’aquest debat és molt delicada. Per això cal promoure un debat tranquil, informat i dialogant. Entorn aquests temes cal reflexionar i debatre respectant tots els punts de vista i sensibilitats conscients de que les propostes a fer a la societat han de sortir del consens entorn als valors que ens humanitzen. Cal escoltar molt, perquè els problemes plantejats són nous. No és una debat que pugui resoldre’s en guanyadors i perdedors. El que cal es generar un ampli consens que permeti avançar plegats cap una societat més humanitzada.
Davant d’aquesta situació L’Església Catòlica ha decidit intervenir davant d’aquesta nova situació del panorama polític. Bàsicament perquè l’Església Catòlica considera que sobre aquestes qüestions té principis i criteris morals a oferir a la societat. Moltes de les iniciatives legislatives del govern socialista han afectat qüestions relacionades amb el que poden considerar-se valors bàsics de la societat espanyola. L'Església Catòlica ha entrat en el debat polític com un actor més a través de la confrontació dels valors morals.
La intervenció pública de qualsevol confessió religiosa en l’arena política no ha d’interpretar-se com una ingerència que vulneri l’esperada separació d’àmbits d’actuació entre l’Estat i les religions. El que succeeix és que l’acció de govern ha situat en l’agenda de política temes en els quals les religions tenen criteris, valors i principis a proposar a la societat.
L’àmbit dels valors és una oportunitat per les religions i, de manera particular, per la tradició cristiana pel seu arrelament a la nostra societat a través del catolicisme difús . És una oportunitat perquè permet incorporar el fet religió al procés de construir una moral cívica a partir de diferents sensibilitats i lectures de la realitat.
Dins d’aquest procés, la tradició cristiana pot aportar tota la visió particular d’alguns valors bàsics per construir la civilitat. Es tracta, entre altres, del valor de llibertat religiosa com a un element irrenunciable de la llibertat política; del sentit que aporta la religió per vincular les persones a una comunitat i la força mobilitzadora de l’amor al proïsme com a base de la solidaritat i la fraternitat humana. Tampoc pot ignorar-se l’aportació d’esperança i espiritualitat que les religions poden fer a la societat contemporània. Les aportacions de les tradicions religioses, i entre elles les cristianes, són necessàries per humanitzar la societat actual.
Per tot això, és legítim i necessari que les institucions públiques, des del màxim respecte a la laïcitat constitucional, dialoguin amb les religions sobre els valors que han d’humanitzar la societat. Les religions, i de forma particular la tradició cristiana pel seu arrelament social, han de ser considerades com patrimoni irrenunciable del pensament contemporani. Sense el cristianisme i les altres religions no es pot humanitzar la societat. El diàleg entre fe i pensament sobre quins són els valors bàsics de la civilitat només serà possible si es vencen prejudicis, les institucions religioses confien de la sinceritat dels poders públics i aquests s’inscriuen en la perspectiva, com s’ha dit abans, de la laïcitat inclusiva i positiva. Una laïcitat oberta, que dialoga sobre els valors humans i busca sumar totes les tradicions del pensament capaces d’aportar esperança.
La responsabilitat dels governants és crear les condicions perquè passi això. Fora un error polític considerable apartar les religions del debat sobre la civilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada