El panorama organitzatiu de les religions a Espanya està canviant. La Direcció General de Relacions amb les Confessions (antiga Direcció General d’Afers Religiosos) del Ministeri de Justícia de l’Estat té les coses clares. Sembla que molt aviat s’acabaran els temps en que algunes associacions religioses competien entre elles per aconseguir els recursos de la Fundació Pluralisme i Convivència o per seure a negociar amb l’Estat. Es comença a parlar amb insistència d’una nou model d’estructuració de la relació de les entitats religioses amb l’Administració de l’Estat. En lloc de fer-ho per realitats associatives vinculades a les confessions, prou representatives però mai amb la capacitat de representar a la totalitat dels fidels, s’anirà a una articulació territorial a partir de la qual es determinarà la representació a nivell de l’Estat. Aquest model, enfront de l’esquema vigent fins ara, reconeix el que la societat ha normalitzat: l’Estat de les Autonomies i el valor de la subsidiarietat.
Si els propòsits acaben a bon port, qüestió que desitjo, les religions hauran de construir estructures organitzatives representatives de tipus federatiu per cada autonomia. La legitimitat d’aquests ens representatius vindrà donat per la democràcia i transparència del seu procés constitutiu, i pel fet que cada ens territorial sigui capaç d’agrupar les realitats religioses, no a les possibles tendències, escoles, corrents o similars que actualment es mouen entre les confessions religioses. L’Administració ha de poder relacionar-se amb entitats representatives clares, identificables, democràtiques i al màxim d’inclusives de les confessions religioses. Sembla, pel que es diu, que el procés pot iniciar-se amb la reformulació de la Comissió Islàmica d’Espanya. La qual serà recomposta a partir de la creació de les respectives comissions islàmiques territorials. Això obre una perspectiva que refarà alguns dels paràmetres de la representació musulmana a Catalunya.
És d’esperar que aquesta bona iniciativa de la Direcció General de Relacions amb les Religions no s’aturi amb la religió musulmana. De tal manera que aquesta nova realitat animi a les altres confessions religioses, especialment aquelles que tenen una representació institucional feble i afeblida per les seves dinàmiques internes excloents, a emprendre el mateix camí que es vol assajar amb els musulmans. Ben vinguda sigui aquesta proposta.
Si els propòsits acaben a bon port, qüestió que desitjo, les religions hauran de construir estructures organitzatives representatives de tipus federatiu per cada autonomia. La legitimitat d’aquests ens representatius vindrà donat per la democràcia i transparència del seu procés constitutiu, i pel fet que cada ens territorial sigui capaç d’agrupar les realitats religioses, no a les possibles tendències, escoles, corrents o similars que actualment es mouen entre les confessions religioses. L’Administració ha de poder relacionar-se amb entitats representatives clares, identificables, democràtiques i al màxim d’inclusives de les confessions religioses. Sembla, pel que es diu, que el procés pot iniciar-se amb la reformulació de la Comissió Islàmica d’Espanya. La qual serà recomposta a partir de la creació de les respectives comissions islàmiques territorials. Això obre una perspectiva que refarà alguns dels paràmetres de la representació musulmana a Catalunya.
És d’esperar que aquesta bona iniciativa de la Direcció General de Relacions amb les Religions no s’aturi amb la religió musulmana. De tal manera que aquesta nova realitat animi a les altres confessions religioses, especialment aquelles que tenen una representació institucional feble i afeblida per les seves dinàmiques internes excloents, a emprendre el mateix camí que es vol assajar amb els musulmans. Ben vinguda sigui aquesta proposta.
Dius: "La legitimitat d’aquests ens representatius vindrà donat per la democràcia i transparència del seu procés constitutiu". Aquest principi, val per a totes? La questió no és senzilla ja que l'interloculor catòlic és escollit amb transparència però no amb democràcia. A més, es permet als cristians tenir diversos interlocutors com si fossin diverses religions: un pels catòlics altre pels protestants, etc. En canvi, se cercarà un de sol pels musulmans. No ens em d'estranyar si és difícil que es posin d'acord per trobar un representant. Es preveu una disstinció entre sunites i xiïtes?
ResponEliminajaume f.
Crec que aquesta iniciativa, no només no s'aturarà amb la comunitat musulmana sinó que és fruit del procés d'organització de la mateixa. Són les comunitats musulmanes les que han optat per un model associatiu molt estructurat amb federacions a nivell autonomic. Totalment d'acord amb el comentari anterior, molt mirar els problemes dels altres i que poc s'aplica a la mateixa tradició catòlica.
ResponElimina