diumenge, 31 d’octubre del 2010

Revisitar la política XXXVI. L’ànima utòpica de la política

La política ha de recuperar l'horitzó utòpic de les actuacions polítiques. No es pot prescindir de la memòria perquè l'oblit és un dels grans perills de la nostra societat. Es tracta de buscar els sentits que han vertebrat el passat a fi d'evocar-los i rememorar-los. Parlar de la necessitat de recuperar, per a la política, la utopia és reivindicar un sentit i una orientació a la pròpia acció política. Aquest és el terreny en el qual ha de moure's la utopia política. La política regenerada "ha d'identificar-se com una reflexió en comuna, lliure i participativa, sobre les finalitats d'una societat, i els mitjans per aconseguir aquells. Per tant, suposa dir la veritat i la renúncia a tota manipulació de la realitat social; i, per descomptat, a tota manipulació de l'opinió pública. Però a més implica una ètica dels comportaments, perquè així com l'ètica sense política és «intimisme subjetivista» també és cert que, com deia Manuel Sagristán, «la política sense ètica és politiquería»" (Aumente,J. "Sobre la adulteración 'neofranquista' de la política " El País 3 novembre 1985, p. 11). La recuperació de la utopia no ha de ser cap porta a la ingenuïtat o a un idealisme desencarnat. Perquè el camí està ple de falses propostes que troben la seva raó de ser en una certa concepció ingènua de la utopia. Dels referents utòpics no poden deduir mecànicament les alternatives concretes als múltiples problemes de la nostra societat. La utopia no nega, necessàriament, el realisme, la qual cosa proposa és descobrir aspectes amagats de la realitat.

La utopia ha d'aportar coherència a l'acció política. Ha de ser l'alè o l'ànima que ha d'impregnar l'acció política i l'activitat dels polítics. La utopia reivindicada és el fil de coherència que uneix els objectius polítics, els programes dels partits i els mitjans que s'empren per aproximar-se per fi últim desitjat. En la utopia es contrasten els objectius pragmàtics amb els objectius últims als quals es pretén tendir. El pensament utòpic, ha d'ajudar a una avaluació constant de l'acció política per aconseguir "una permanent adequació a les finalitats proposades (i) una contínua correcció" Aumente,J. " El camino de un utopismo realista " El País 9 Juliol 1984 p.18. El polític ha de saber combinar en la seva acció dosi d'utopia i pragmatisme que expressin un equilibri entre les seves conviccions i el necessari pragmatisme. La proposta de recuperar la tensió utòpica a tots els nivells de l'acció política és una invitació a trencar amb la lògica de realisme que ens envaeix. Assumir l'ànima utòpica de la política és acceptar una aposta. La utopia no és ni pot ser una certesa. Es tracta d'una invitació a la creativitat i a l'audàcia, perquè es tracta d'anticipar al present allò que àdhuc no és i volem que sigui. Viure la tensió de la utopia significa "descobrir possibilitats que potser mai s'haguessin descobert d'una altra manera" Girardi,,G. "¿Por qué utopía apostamos?" Dialogo. Cristianos por el Socialisme nº9 p.29, Mayo 1987. Això permet explorar dimensions desconegudes de la realitat o que apareixen com a dades irrellevants. Es tracta de fer aflorar energies presents en la societat però ignorades com a dada política. El projecte polític ha de ser una expressió plausible d'un projecte utòpic situat en perspectiva històrica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada