diumenge, 20 d’octubre de 2013

Demanar perdó, amb el cor i l’ànima

Aquest cap de setmana Montserrat ha estat notícia per dos esdeveniments, aparentment inconnexes, però que realment es troben força relacionats en l’àmbit dels sentiments. Avui diumenge, en la missa conventual en la qual s’ha fet memòria dels monjos beats assassinats durant la Guerra Civil, l’abat de Santa Maria de Montserrat, Josep Maria Soler, ha dit “Aquests dies s'ha parlat molt de si l'Església ha de demanar perdó pel seu compromís amb els vencedors de la guerra civil" sobre això ha afegit que “cal continuar reflexionant sobre aquest període de la nostra història per analitzar tots els fets". Ha estat clar quan ha dit que “potser sí que cal un pronunciament més explícit". Ha recordat l’actitud de l’Església catalana  que “conscient que per part d’alguns dels seus membres, hi van haver mancances i errors i, per boca dels seus bisbes, en va demanar humilment perdó l’any 2011 per les mancances i errors comesos en el passat (cf. Al servei del nostre poble, n. 22)” i ha esmentat que “Montserrat, tot i el seu compromís amb les drets humans i patris abans i després de la guerra, fins i tot amb sacrifici per alguns dels seus monjos, també l'any 2000 va demanar perdó." Les paraules de l’abat es sumen a les pronunciades fa pocs dies, en una línia similar, per l’arquebisbe de Tarragona i primat. Desitjo que aquestes paraules de persones significades de de la jerarquia catòlica catalana obrin el camí al pronunciament col·lectiu dels bisbes catalans sobre aquesta qüestió.

L’altra fet tingué lloc el dissabte a Monistrol de Montserrat. Al peu de la muntanya es celebrà la XXXI trobada de l’associació Cavall Bernat. És una entitat constituïda per les persones que han pujat, al menys un cop, al cim del Cavall Bernat. Tot començà el 27 d’octubre de 1937 quan Boix, Costa i Balaguer coronaren per primer cop el cim mític de la serralada montserratina. Des de llavors han estat molts escaladors que han seguit els seus passos. Aquesta associació vol aplegar aquestes persones i mantenir viu l’esperit que feu possible la primera ascensió i que, com ha recollir perfectament el mític Toni Ruíz (Mecano), “el mèrit de la primera ascensió del Cavall Bernat no va ser tan sols el grau assolit (...) sinó la determinació i la voluntat de tres homes que, amb decisió, il·lusió i valentia, varen conquerir el mite que l’estretor de mires qualificava d’inexpugnable”. Els escaladors del Cavall Bernat el dissabte evocaren aquest esperit i els transmeteren a noves generacions perquè, tal com afirmaren “el Cavall Bernat no és només una pedra. És l’esperit de moltes generacions de gent de muntanya”.


Aquest esperit d’assolir amb èxit i goig cims que l’estretor de mires consideren inexpugnables és el que em permet considerar esperançat que les paraules de l’abat de Santa Maria de Montserrat, i les que anteriorment havia dit l’arquebisbe de Tarragona i primat, faran via per tal que els bisbes catalans comprenguin la necessitat d’un pronunciament més explícit cap a la veritable reconciliació dels catalans amb el seu passat. Perquè, de la mateixa manera que les primeres persones que pujaren al Cavall Bernat “no sols pujaven amb les cames i els braços, també escalaven amb el cor i l’ànima”, som molts els catalans i les catalanes que durant els anys hem alimentat en el cor i l’ànima el somni de la definitiva concòrdia. Però aquesta només brollarà del reconeixement sincer dels errors comesos en el passat i del veritable penediment d’uns fets que foren causa de sofriment, patiment i divisió.

2 comentaris:

  1. Paraules senceres humils i encertades les del abat de Montserrat; pero tambe em d'anar cap endavant si al demanar perdo pero no ancorarnos en el pasat, el papa Joan Pau II ja va demanar perdo al 2000 i altres tambe u han fet, “no pot seguirme qui mira amb pena enrera . .” Endavant per recrear aquest mon cap a la comunio amb Deu, i no nomes ocupan-nos d'una petita porcio de la tarta.

    ResponElimina
  2. No podem seguir mirant enrere, tot fent-nos retrets. M'agradaria molt més que fóssim capaços de perdonar-nos els uns als altres pels errors comesos per tots plegats. Aprendre de l'experiència i seguir treballant per construir un món millor.

    ResponElimina