dimarts, 1 d’octubre de 2013

Incomprensió entorn als musulmans catalans

Contínuament apareixen notícies que evidencien que una part de la comunitat de catalans musulmans està cada cop més agitada i alguns opten per radicalitzar-se i tensar les relacions de convivència. En algunes d’aquestes situacions, sembla que hi ha raons objectives que afavoreixen aquesta deriva radical. Algunes autoritats locals acumulen errors en la gestió de la diversitat religiosa. Les seves decisions, situades entre el desconeixement de la regulació de l’exercici de la llibertat religiosa i la por a la fuga de vots cap el populisme, creen tensions gratuïtes que només serveixen per atiar la confrontació. Per la seva part, algunes comunitats musulmanes no entenen ni assumeixen que les relaciones en l’espai públic estan regulades per lleis i normes que s’han de respectar i complir. A més es troben còmodes en l’enfrontament, perquè pensen que des d’un ambient tensat podran educar la fe dels seus parroquians. El resultat final d’aquesta dinàmica perversa és la irremeiable confrontació que altera la desitjada convivència.

El que està passant a Mollet és un exemple de tot això. La comunitat musulmana Al Huda no ha acceptat que el nou pla urbanístic d’aquesta ciutat impedeix fer una mesquita on ells volen. Tot i així, compraren un local, inhabilitat d’inici per fer un centre de culte perquè les normes del consistori impedeixen instal·lar-hi un centre de culte, arran d'un canvi del Pla d'Ordenació Municipal del 2004. Normativa que no va afectar a la mesquita que ja estava en funcionament per no ser retroactiu. Tot i la prohibició del planejament feren obres per fer la mesquita que l’ajuntament declarà il·legals i ocuparen el local per usos religiosos. L’ajuntament actuà de l’única manera que podia: precintà el local i sancionaren diverses vegades a la comunitat. El conflicte estava servit.

Els vectors d’aquesta tensió neixen per l’obstinació d’alguns dels seus principals protagonistes. Per una banda, la comunitat musulmana al Huda que, sabedors del que deia el planejament urbanístic ha anat al xoc de trens. Tenia l’alternativa d’emprar l’oratori situat en un polígon, tal com fa l’altra comunitat musulmana de Mollet, però no ho ha fet. Han buscat l’enfrontament directa amb l’ajuntament. Per altra banda, fora bo revisar la consistència de l’ordenació del plantejament urbanístic en relació a la prohibició d’instal·lació de locals de culte en determinats zones de la ciutat. Per vàries raons. Situar-los a la perifèria de les ciutats, com és el que pretenen aquestes normatives, els atorga invisibilitat i facilita el seu descontrol a l’escrutini públic i dificulta la interacció amb la ciutadania. Aspectes importants per garantir una convivència pacífica de les religions dins de les xarxes de convivència ciutadana. L’altra raó, és més de garanties constitucionals i es refereix a la restricció que una mesura d’aquest tipus, segons com es formuli, pot representar per l’exercici d’una llibertat considerada fonamental: la llibertat religiosa. Fora bo que es comencés a prendre seriosament que la fe i la seva pràctica més que un destorb són una riquesa per la societat.

1 comentari:

  1. Acolliment, crear estructures de acollida, l'esser huma parla. Estructua codescendencia,la familia. Estructures coresidencia escoles, ciutat. Estructures cotrascendencia la religio, simbols compartits per la societat i colectius. Ser huma, tots creats igual,naixement pur gracia, manca confianza i tornar a aquestes estructures amb tradicio historica.

    ResponElimina