dissabte, 12 d’octubre de 2013

L’espai política de l’esperança


Fins fa poc, estàvem fermament convençuts que la utopia social només podia associar-se al pensament progressista i d'esquerres. Semblava que la paraula utopia no formava part del nucli conceptual del pensament conservador. Més aviat aquest emprava el mot utòpic com un qualificatiu pejoratiu davant de la seva pròpia lògica política i cultural que, per ser la pragmàtica, era la única possible. Però les coses no han anat com molta gent pensava. La coherència utòpica del projecte d'esquerres ha estat qüestionada per la seva pròpia pràctica social i política, especialment quan les esquerres han assumit responsabilitats de govern.

Per això, si es parla de nou utopia, no és per reivindicar temps passats o actituds d’anys pretèrits, sinó per demanar que la política recuperi una visió idealista que li aporti ànima. Tornar a parlar de l’espai utòpic dins de la política és una salvaguarda contra tot pragmatisme desencarnat tant abundant entre els governants d’avui. Sense utopia, la política és queda orfe de projecció de futur i els ciutadans haurem perdut un dels signes més definidors de la pròpia acció política: l'esperança.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada