dimecres, 2 d’octubre de 2013

L’estratègia comunicativa del papa Francesc

L’entrevista del papa Francesc amb el director de la República és una peça per emmarcar. Tant pel que diu el papa com per el medi triat per difondre les seves idees. L’entrevistador, Eugenio Scalfari  periodista fundador del diari, no és creient, al contrari, es confessa ateu respectuós i el seu diari forma part d’aquest centre esquerra ampli entorn el qual s’agrupa la consciència d’esquerres, democràtica, laica i progressista d’Itàlia. Tot un gest d’obertura extraordinari del papa Francesc. A l’igual que la seva recent entrevista al diari catòlic Civiltà  cattolica, dóna la impressió que el papa busca fer públic el seu pensament col·locant a l’opinió pública com a notària del que creu i vol fer. Es com, no sé com dir-ho, si tingués temor de que alguns esdeveniments poguessin frenar la seva empenta reformadora i al tenir l’opinió pública ben informada de les seves intencions es converteix en una garantia per no ser incoherent o, simplement, inconsistent o voluble, o dèbil a les pressions en contra.

Les opinions del papa són prou contundents amb una enorme càrrega de profunditat per provocar una catarsi eclesial. Afirmacions del tipus “la cúria té un defecte, ser vaticanocentrista. Veu i s'ocupa dels interessos del Vaticà i oblida el món que l' envolta. No comparteixo aquesta visió i faré de tot per canviar-ho"  o “l'Església ha de tornar a ser una comunitat del poble de Déu i els preveres , els rectors i els bisbes han d'estar al servei del poble de Déu" capgiren el pensament que semblava dominant en la comprensió que tenia la cúria vaticana d’ella mateixa i fins i tot, penso, del propi papat ja que afegí "els caps de l'Església han estat sovint narcisistes, adulats pels seus cortesans" i ha afegit que " la Cort és la lepra del papat ".

El papa Francesc, en línia del que digué en una intervenció davant de catequistes, resumí agudament el que per ell és evangelitzar. El papa considera que l’Església no ha de fer "proselitisme ", sinó "escoltar les necessitats , les desil·lusions , la desesperació i donar esperança als joves i ajudar els vells , obrir al futur i difondre l'amor. Ser pobres entre els pobres ". Tampoc amagà les referències al Concili Vaticà II quan apel·là a ell per dir que en aquell esdeveniment es va decidir "mirar al futur amb esperit modern i obrir a la cultura moderna, que significava ecumenisme religiós i diàleg amb els no creients ". Però el papa Francesc reconeix que "fins ara s'ha fet poc" en aquest sentit i anuncià que ell té "la humilitat i l'ambició " de portar a terme aquest camí de l'Església cap a la modernitat .

Respecte als canvis que té previst escometre avançà que cal iniciar una “Església amb una organització no només vertical sinó també horitzontal ". Sobre la política, i parlant des d’Itàlia tenia sentit esmentar les possibles interferències eclesials en l’acció política, el papa Francesc defensà la laïcitat i autonomia de l’esfera política. Afirmà que l'Església "no s'ocuparà de política", ja que "les institucions polítiques són laiques per definició i actuen en esferes diferents”. Però aquesta actitud no anul·la la crítica d’aquells aspectes que poden ser criticables des de la necessitat de difondre els valors cristians. En aquest sentit el papa criticà el "liberalisme salvatge " que fa que "els forts es facin més forts, els febles més febles i els exclosos més exclosos " , i afegí que "es necessiten regles de comportament i si cal també la intervenció de l'Estat per corregir les desigualtats més intolerables " .


El papa acabà l'entrevista amb Scalfari prometent un nou diàleg amb ell a qui ja va dirigir una carta sobre els no creients on parlava de que calien afrontar assumptes com, per exemple, el paper de la dona a l'Església. A l’acomiadar-se del periodista li digué: “parlarem també del paper de les dones en l’Església. Li recordo que l’Església és femenina”. Una nova i agradable sorpresa del papa Francesc.

1 comentari:

  1. Tu u has dit Jordi, paraules y gest del papa per enmarcar! +1punt per Francesc. Ultima hora: Montserrat continua adherida a la corrent que defensa el dret a decidir del poble catala.

    ResponElimina