dijous, 17 d’octubre de 2013

Vingui a nosaltres el vostre regne

Els catòlics europeus assistim sorpresos, i a voltes estupefactes, el progressiu buidament dels temples i l’existència d’una animadversió activa per tot el que sembli cristià. Aquesta situació provoca inquietud perquè fa sentir-nos a l’inici del final de la rellevància social del cristianisme en les societats occidentals. És evident que el cristianisme no es apreciat com una proposta atractiva per la societat contemporània quan els homes i dones d’avui intent comprendre el perquè de moltes coses i saber cap on es va. A més del  temor sorgeix una certa perplexitat al veure l’atracció exercida per certes religions de matriu oriental o espiritualitats laiques força allunyades del patró cultural propi de la nostre societat. Per altra part, els llibres d’autoajuda omplen llibreries i els predicadors de salvacions ràpides i complaents inunden els medis de comunicació.

¿Davant de tot això que es pot fer?. He trobat suggerent les reflexions de José Antonio Pagola en la conferència inaugural del curs de Cristianisme i Justícia, i les recents paraules del papa Francesc els participants de la plenària del Pontifici Consell per a la Promoció per a la Nova Evangelització. Les dues intervencions s’alineen en un mateix sentit: situar a Jesús al centre de l’experiència dels cristians i de la vida eclesial. L’únic camí per tornar a presentar l’Evangeli com a proposta atractiva és parlar de Jesús, del que feu i proposà fer. La comprensió de l’Evangeli ha de permetre situar els seguiment de Jesús en el centre de l’experiència cristiana.


Cal mostrar l’Evangeli de Jesús, com una bona notícia que transforma les vides personals i comunitàries aportant una pràctica d’amor que salva i allibera les persones dels seus egoismes i temors. Proclamar-se seguidor de Jesús és estimar a fons, tal com proposà ell mateix. Aquest estimar dóna sentit a l’existència i és motiu d’alegria i felicitat. La proposta de seguiment de Jesús evoca l’experiència dels primers cristians que es trobaren corpresos per unes propostes mai sentides i que la seva vivència transformava radicalment la seva vida. El camí a seguir és creure’s a fons la invitació de Jesús “si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mt 19,21). El seguiment de Jesús i la construcció del Regne de Déu no es pot aplaçar perquè nosaltres som agents actius d’allò que dieum en el Parenostre  “vingui a nosaltres el vostre regne”. 

1 comentari:

  1. Comparteixo totalment la teva reflexio Jordi. Deu es amor! Id i anunciarlo. Deu sempre misericordios i fidel. Desde la mort i resurreccio de Jesucrist nomes han pasat 2mil anys, q es aixo comparat amb els 10mil, 110mil o 300mil anys que tenim d'historia, res! Encara ens podem anomenar “els primers cristians“ i ja estem aixi de tibis i febles en la fe? Id y anunciarlo!! Amb tot el cor.

    ResponElimina