dilluns, 21 d’octubre de 2013

Els goigs a una Marededéu segrestada

Petita la crònica del segrest de la Marededéu de Núria. “La matinada del 9 de juny de 1967 va ser segrestada la Marededéu de Núria del santuari pirinenc en un intent de posar en evidència la farsa de la seva coronació canònica en un acte propagandístic del nacionalcatolicisme”. Els autors del segrest foren  uns catòlics catalanistes com a reacció a la campanya promoguda pel franquisme d’inventar-se la coronació de la Mare de Déu de Núria per donar suport al bisbe castellà de Barcelona Marcelo González, força desprestigiat per la campanya ‘Volem bisbes catalans’. El vespre del dissabte 8 de juliol de 1967, el col·lectiu Almogàvers format per quatre homes procedents del moviment escolta catòlic i activistes catalanistes pujaren en cotxe a Queralbs i des d’allí al santuari amb el darrer cremallera. En aquell mateix recinte havia de tenir lloc el dia 13 l’esmentada coronació.

De matinada forçaren l’entrada a l’església i prengueren la imatge que fou introduïda en una motxilla tubular, amagada sota un casc d’espeleologia i embolicada en un sac de dormir. A dos quarts de tres de la matinada sortiren de Núria cap a Queralbs. En aquest poble els esperava una persona en un cotxe llogat. Després d’un llarg recorregut per carreteres secundàries dipositaren la talla en una masia de Vallgorguina on restà uns dies amagada. El dia 9 el mossèn encarregat del santuari denuncià la desaparició de la imatge al destacament de la Guàrdia Civil de Núria. Aquell mateix dia es feia arribar un comunicat a la premsa i a les agències informatives reivindicant l’acció i exigint en un comunicat el lliure nomenament per l'església de bisbes catalans, el retorn de l’exili de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona Marcelo González.

El segrest, però, no va poder evitar la coronació d´una rèplica de guix de la verge; els membres de seguretat del règim van ser els encarregats de custodiar, a punta de metralleta, aquesta còpia. En ocasió d’aquest esdeveniment es redactaren corre-cuita uns goigs de reparació d’un acció considerada sacrílega. Aquest goigs deien, entre altres coses:

Ya que a tan fría montaña
subimos hoy en comisión
danos a todos los dones
de tu sin par coronación.

Virgen sagrada do Nuria,
morena cual los gitanos,
que nos quitas la lujuria
con un simple besamanos;
recibe a los españoles
que están en la Cuarta Región

En esta región de España.
donde el sol no se ponía,
viviste en una cabaña
como las de Andalucía.
Virgen de Nuria, española
no como las de ton ni son

Aquí del francés ateo
guardas la Unidad de España,
y ante el turco, cual lancero,
embistes con tu espadaña.
Tu ejército de pastores,
defiendes a la Religión.

(Després de parlar del Frente de Juventudes, de José Antonio, la Cruzada i dels ministres del règim franquista, els goigs continuen així admetent que la imatge que es corona és una còpia de guix)

De yeso de gran calidad
te hicieron últimamente,
pues te hubieron de coronar
todo el Gobierno y su gente.
Las demás ya lo están todas,
cual manda nuestra Religión.


Algun dia més tard del segrest la imatge original va ser traslladada per seguretat a un pis  de Barcelona al barri de Gràcia on romandria en un fals sostre durant quatre anys i mig. La imatge fou retornada el 28 de gener de 1972, el dia en què el bisbe i futur cardenal, Narcís Jubany, prelat de la diòcesi de Girona, prengué possessió de la seu de Barcelona. Per retornar la imatges es portà en cotxe a Montserrat on fou lliurada a un enviat del bisbe d’Urgell. De tot això ens queda la Marededéu de Núria, el record dels protagonistes del segrest i aquests goigs que són una perla de la literatura del nacionalcatolicisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada