dimarts, 22 d’octubre de 2013

Les molèsties dels llocs de culte

No fa masses dies un diari resumia les polítiques que seguien alguns municipis en relació a la localització dels centres de culte. La lectura d’aquest article convida a treure una conclusió principal: ningú està en contra d’obrir centres de culte. Aquesta conclusió és una obvietat, doncs es tracta d’un dret protegit en el desenvolupament constitucional de la llibertat religiosa. Un cop dit això venen els matisos. El primer es dóna en relació al lloc on situar els centres de culte. Un alcalde fou explícit en les seves declaracions “en un lloc que no molestin”. El reportatge mostrava que altres municipis, de signe polític diferent, també opten per buscar ubicacions que no generin conflictes veïnals. Així, una altra conclusió fàcil és considerar que els centres de culte poden molestar si es troben en determinants llocs.

En aquest punt el tema s’embolica, ja que hom pot entendre que si es condiciona la ubicació això vol dir que l’autoritat local té la voluntat política d’acotar el planejament urbanístic perquè els centres de culte no es puguin situar en determinats llocs. L’alternativa que alguns regidors proposen és clara: a les perifèries. La raó és simple, allí no es veuen i no molesten.


Aquesta visió resta el valor social que poden tenir els centres de culte com a generadors de capital social i canals d’integració social per millorar la convivència. Perspectiva que es contraposa a les pors que manifesten els regidors partidaris de l’ús de les perifèries per fer assumir amb naturalitat els llocs de culte. Deixant a banda les interpretacions de constitucionalitat que poden tenir determinades mesures de segregació urbanística, és un error renunciar l’ús dels llocs de culte com a espais d’agregació i integració social. Però aquest paper social no és possible des de l’ocultació dels llocs de culte. Aquests, com qualsevol altra activitat, han de complir els condicionants que permetin la coexistència i convivència amb altres activitats en el territori; però entre el respecte i la segregació hi ha un abisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada