dimecres, 6 de maig de 2015

Arguments i raó

La proximitat del temps electoral estimula la fabulació. Només cal escoltar a alguns candidats per adonar-se’n com és de fàcil repetir de forma persistent estereotips cercant influir en les percepcions dels ciutadans. Els experts en comunicació d’això en diuen: el missatge. La reiteració d’un missatge provoca una estimulació cognitiva que pot arribar a condicionar les preferències electorals. L’obsessió pel missatge porta fàcilment a la generalització de les propostes polítiques. L’ús de idees preconcebudes sempre persegueix el mateix: situar les propostes de l’emissor en zones cognitives conegudes per tal de facilitar-ne la seva comprensió.


Totes aquestes estratègies comunicatives, basades en els coneixements dels aprenentatges constructivistes, anul·la l’argumentació dels relats polítics perquè els missatges tenen valor pers si mateix. Ni s’han de justificar ni demostrar. Ans el contrari. No cal cap argumentació, fins i tot pot ser contraproduent fer pensar. Per això, els missatges ni porten argumentaris justificatius ni preocupa massa aquesta qüestió. Les afirmacions polítiques semblen indemostrables. Al final resulta que les idees polítiques durant les campanyes electorals són febles i es mouen en l’estrat camp dels estereotips. Aquest enfoc impossibilita allò que una de les màximes autoritats polítiques catalanes dels inicis del segle passat, Rafael Campalans, insistia : la política és pedagogia. Ara, segons sembla, ja no és possible. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada