dissabte, 16 de maig de 2015

La política entre el selfing i el videoclip

No m’agrada els viaranys per on transita avui la política contemporània a casa nostra. Sembla una barreja entre un selfing del pensament o un plató de tres al quarto per enregistrar videoclips de promoció viral. Enyoro la política entesa com acte sublim dels individus per arribar acords pactes per millorar l’existència de les persones. La política entesa així, és un servei positiu per la construcció d’humanitat.


Ara, res és així. Els ideals han estat substituïts per caricatures ideològiques de disseny de màrqueting electoral. La política no pot ser el producte de la mercadotècnia.  Les grans qüestions no estan a les agendes polítiques, es ventilen en un moment i són quatre ratlles que es perden sota missatges i videoclips. Tot es simplifica perquè prima la síntesi del missatge. Fins i tot sembla més important el canal de comunicació i no el que es diu. La simplificació del missatge busca a mobilitzar emocions i generar sentiments d’antipatia o simpatia. La política es redueix a micropolítica, sense relat ni esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada