dissabte, 2 de maig de 2015

Èpica i seny

Tinc la impressió que el futur de Catalunya transita entre l’èpica i la mesura. Hi ha persones que consideren sincerament que el camí cap la independència és innegociable i tota decisió en aquest sentit és inamovible. Són partidaris de mantenir la data del 27S com el moment màgic a partir del qual els catalans poden decidir, segons quins siguin els resultats de les urnes, emprendre la marxa inapel·lable cap a la plena independència de Catalunya. Per més dificultats que s'albirin en l'horitzó, o per més estreta que sigui la victòria, no imaginen cap altra alternativa que una immediat adéu Espanya. És la visió èpica del camí de Catalunya vers la independència. Com que la història del catalans està farcida de moments difícils amb un gran patiment com a poble, la situació actual no serà menys que els temps passats. Per més fortes que siguin les adversitats es considera que vencerem novament. Davant les dificultats venç el convenciment que emergeix un coratge col·lectiu que imposa un esperit de resistència combatiu que dóna la força necessària per superar-les. L’èpica triomfa.


Hi ha una altra possible lectura de la realitat bastant indiferent sa 'èpica i més propera al seny i la mesura que tant integrades estan en la pròpia història de Catalunya. En aquest cas, l'accent polític no es posa en el sentiments, ni en l’emotivitat que sustenta l’èpica, sinó en a raó i l'anàlisi política. Els partidaris d'aquesta lectura donen ara més pes als condicionaments del context. Per exemple, les avantatges que per el procés de la independència puguin aportar les possibilitats de fer aliances estratègiques àmplies per avançar cap els objectius desitjats. ¿Per què menysprear una aliança entre els partidaris de la independència i els que ho són del dret a decidir?. Un acord entre aquests dos donaria més gruix democràtic al procés sobiranista de Catalunya. Aquest punt de vista confia més en els arguments raonables i s’allunya de les grans èpiques de resistència. Això permet revisar els acords i estratègies en funció de les dinàmiques polítiques i els seus contextos, sempre en coherència amb els grans objectius polítics finals. En el fons, la història de Catalunya han tingut més moments de seny i mesura, que de folia èpica. Els catalans som hereus del pactisme català com a mostra del pes del realisme polític alhora de construir la nostra historia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada