dijous, 21 de maig de 2015

Vade retro, ministre


Aquesta expressió evangèlica s’escau oportuna per distanciar-se de les recents reflexions fetes pel ministre Jorge Fernández Díaz en relació a la irrupció electoral de les monges Lucia Caram i Teresa Forcades. He escoltat al ministre, persona que dóna la impressió que està cada cop més entristida, acusar als governants de Catalunya de practicar una nacionalcatolicisme català per haver participat en un acte presentat per la religiosa Lucia Caram. Segons el ministre “sembla que es vol tornar a implantar el nacionalcatolicisme”. Ai carai amb el ministre, quina poca memòria té o la que té és selectiva. És ben cert que li passa allò diu l’Evangeli: “¿com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? (Mt 7,3). Jorge Fernández Díaz ha oblidat que ell mateix participà, ben cofoi, en la benedicció d’una caserna de la Guàrdia Civil a Fitero (Navarra) juntament amb autoritats polítiques afins al ministre: la presidenta del Govern de Navarra, el director de la Guardia Civil, el president del Parlament de Navarra, la delegada del Govern a Navarra i varis cargues públics. Tots plegats participaren sense immutar-se en un acte institucional que contradiu el que diu l’article 16 de la Constitució. Sembla que això no és nacionalcatolicisme pel ministre, mentre que el fet que sor Lucia Caram presenti al president Mas i a l’alcalde de Barcelona sí ho és. Perdona Jorge, t’equivoques. Repassa i medita aquesta reflexió

Com aportació d’autoritat doctrinal, el ministre reblà el clau afirmant “el que no es pot fer es barrejar política i religió”. Ves per on, el ministre torna a estar desmemoriat. Per exemple, no recorda la pràctica habitual de bona part de l’episcopat espanyol organitzant manifestacions i misses contra diverses lleis del govern Zapatero a les quals el ministre solia anar-hi mogut pel seu catolicisme a prova de bomba. ¿És que aquestes actuacions no eren actes de clara intencionalitat política amb voluntat de confrontació amb el govern democràtic de l’Estat?. També li voldria recordar Jorge Fernández Díaz que tot un cardenal de l’Església catòlica afirmà, sense ruboritzar-se en cap moment, que “la unitat d’Espanya és un be moral”. Poc després, la mateixa Comissió Permanent de l’Episcopat catòlic feu pública una declaració contra l’independentisme. En aquest text els bisbes deien: “cap dels pobles o regions que formen part de l'Estat espanyol podria entendre, tal com és avui, si no hagués format part de la llarga història d'unitat cultural i política d'aquesta antiga nació que és Espanya. Propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d'aquesta unitat ens causen una gran inquietud ". Dit això es quedaren tan tranquils. Jorge, ¿això és o no és acció política?.

La visió tradicionalista, o integrista, del ministre coincideix amb la preocupació d’un sector de l’Església catòlica espanyola que està a l’aguait de tot allò que pugui alterar els seus neguits de nova cristiandat. Aquests sectors són els que vetllen per fluir la informació entre la nunciatura apostòlica i els sectors governamentals profundament enyorats de l’antiga cristiandat. Els dossiers denunciant a catòlics actius, laics o de vida consagrada proliferen. Espero que el ministre sàpiga tant bé como jo que s’han fet gestions directes a la Secretaria d’Estat per influir en determinades decisions del Vaticà.

Com a catòlic m’incomoden les lectures tradicionalistes o integristes de fe. Per això he trobat desafortunades les consideracions del ministre Jorge Fernández Díaz. Com també m’incomoda que alguns del seus companys de partit, entre els quals hi ha el seu germà i altres dirigents catalans destacats, a fi d’arreplegar quatre vots intransigents, propiciïn l’islamofòbia oposant-se al dret constitucional de construir llocs de culte musulmans o fent servir el tema de la burca com esquer electoral. Ministre, com molt bé deus saber, davant les actituds d’hostilitat a la comunitat musulmana alguns dels seus membres s’agiten més del compte i es senten menystingut, i tot això és el substrat de la radicalització islamista. Per això espero que el ministre, sigui més assenyat i avisi als teus que el que fan ni és decent ni és aconsellable.

Ministre, penso que t’has equivocat de nou. Probablement mogut per la teva visió tradicionalista, o integrista, del cristianisme et molesta l’actitud de les religioses que ara animen la vida política catalana. Les teves recents intervencions em recorden el fanatisme integrista d’alguns dirigents del curiós Partido Nacional Catòlico o Partido Integrista de finals del segle XIX. Entenc que tinguis dificultats per comprendre el sentit del testimoniatge de Lucia Caram o Teresa Forcades i que, des de la teva comprensió de la fe, no acceptis el que diuen i fan. Ho entenc i accepto la teva discrepància. La meva vivència de fe no és tradicionalista, o integrista, com la teva i per això no m’exalto fins l’infinit per la presència política d’aquestes religioses. Ambdós podem compartir dubtes sobre el sentit de la participació de les dues monges en política. Però el dubtar no es legitima a donar passos per alliçonar als demés i entretenir-se a cercar la palla en l’ull del veí. Més aviat, prefereixo dissipar els meus interrogants dins de la comunitat de fe que per tal de trobar claus de discerniment.


El que hem costa més d’acceptar en política democràtica és la hipocresia pròpia dels fariseus. Estic segur que tu, com jo, has sentit o llegit molts cops aquesta condemna evangèlica feta per Jesús: “ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia!” (Mt 23,25). Jesús fou molt contundent amb els fariseus “saps que els fariseus s'han escandalitzat d'això que has dit? Ell els respongué: Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot” (Mt 15,12-14). Jorge, és convenient no oblidar aquestes paraules de l’Evangeli, abans de repartir estopa i desqualificacions a tort i a dret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada