diumenge, 31 de maig de 2015

Queda molta feina i poc temps

Alguns analistes de les darreres eleccions municipals emfatitzen, comparant els resultats actuals amb els anteriors, l’increment del vot sobiranista. Aquesta comparació, certa i evident, convida a l’optimisme. Les dades són consistents. Però també poden comparar-se els resultats de les municipals de la setmana passada amb els resultats de les votacions de la consulta sobiranista del 9 de novembre de l’any passat. En aquests cas, els números són obstinadament contundents. Els catalans estem en una situació lluny de considerar guanyada qualsevol consulta sobre la independència, sigui un referèndum formal o unes eleccions plebiscitàries.

El 27 de setembre és una gran fita en l’agenda dels independentistes, però també és un estímul que mobilitzarà fortament aquells que estan en contra del procés sobiranistes. Si algú s’entreté a fer quatre números, veurà que per assolir una majoria per la independència, encara que fos ajustada, falten molts votants segons els resultats del passat 9N. Els contraris podrien a la independència podrien ser molts més, si els contraris a la independència es mouen massivament, a més de tenir en compte que en el cens del 9N hi havia persones no considerades electors en unes eleccions plebiscitàries, com són els menors de 18 anys i els immigrants residents sense nacionalitat o convenis de reciprocitat.


Queda molta feina per feina i poc temps. Cal treballar molt seriosament per aconseguir trobar aquests centenars de milers de vots que puguin fer inqüestionable la independència de Catalunya. Que en poden ser uns quants més si s’aspira a una victòria folgada capaç de convèncer als països del nostre entorn que el camí emprés pels catalans és inqüestionable. No és suficient estar convençut que la independència de Catalunya és de justícia històrica i una aspiració sentimental dels catalans; també cal vincular-se afectivament a la independència perquè s’assumeix és un projecte entusiasmador perquè aporta solucions concretes als problemes reals de les persones. Durant el poc temps que tenim per endavant, hem de deixar el voluntarisme o les picabaralles entre partits catalanistes, tant freqüent en alguns moments de la història de Catalunya, i convèncer als catalans indecisos que la independència és la resposta concreta als seus problemes i preocupacions. Per guanyar la independència no és suficient afirmar que aquesta és un bé superior pels catalans, sinó que també és un instrument polític per organitzar la vida dels catalans que permet donar resposta a moltes causes, interessos i il·lusions. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada