dilluns, 18 de maig de 2015

Perquè votaré a Xavier Trias

Afirmo que votaré Xavier Trias, perquè li agraeixo el seu compromís amb les persones d’aquesta ciutat, especialment els més vulnerables; i també perquè tinc motius d’agraïment personal. Començo per això últim per anar després a valorar la seva política social.

Gràcies a la bonhomia i amabilitat de Xavier Trias vaig poder incorporar-me a l’Ajuntament de Barcelona després d’haver estat cessat en les meves responsabilitats gerencials a la Diputació de Barcelona. Paradoxes de la vida, sóc cessat i recuperat professionalment per unes persones que militen en la mateixa formació política. Aquesta circumstància confirma el que sempre he cregut: la dignitat de la política està associada al comportament de les persones i no a les sigles dels partits. Tinc un segon agraïment que no puc estar-ne d’esmentar-lo. Estic agraït a l’alcalde Trias per haver pogut treballar en els meus darrers anys de vida laboral activa a l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i, de forma específica, en l’àmbit de la immigració. Durant aquest temps he vist i palpat el compromís de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de polítiques socials. He conegut els seus programes socials i la manera de treballar dels professionals de l’ajuntament.

Sobre això tinc alguns apunts. Primer. L’arribada de Xavier Trias a l’alcaldia no significà el cessament dels càrrecs tècnics de nivell identificats amb l’anterior equip de govern. Persones de significada compenetració amb els que havien manat fins aquells moments, seguiren en els seus llocs de treball fent la mateixa feina i gaudint de la confiança dels nous responsables polítics. Exemplar. La segona anotació té a veure amb les persones que l’equip de Xavier Trias posà al front de l’àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports. He treballat al seu costat i puc dir, amb tota sinceritat, que admiro la seva sensibilitat humana davant dels problemes que havien de gestionar en el dia a dia i la seva entrega per combatre les injustícies socials.

Alguns d’aquests responsables, tenen la sensibilitat social pròpia de les persones bones. Per les seves conviccions estaven al costat de la gent que ho passa malament com a conseqüència de la crisi i eren rigorosos en les solucions a aplicar. En tot moment seguien els criteris professionals establerts pels tècnics municipals. Aquest rigor, en més d’una ocasió ha topat amb l’ús interessat dels drames personals fet per alguns dels promotors dels moviments d’agitació social promotors de la plataforma Barcelona en comú. Alguns líders d’aquests moviments semblaven més preocupats per generar conflictes mediàtics que servissin per denunciar la gestió municipal que per resoldre la pretesa desigualtat social. Darrera de la defensa aferrissada d’alguna família desnonada es perjudicaven els drets socials de persones en situació de vulnerabilitat greu i que estaven sota el guiatge dels professionals dels treballadors socials de l’Ajuntament de Barcelona. Com observador, vaig arribar a la conclusió que alguna agitació social alternativa dels darrers mesos anava més encaminada a mantenir viva l’atenció social entorn als promotors de la plataforma Guanyem Barcelona, que resoldre de forma justa i equitativa els problemes socials.

Acabo la reflexió sobre les polítiques socials. L’anàlisi dels recursos econòmics destinats a atendre els problemes socials deixa ben palesa l’interès de l’alcalde Xavier Trias a combatre les desigualtats en la ciutat de Barcelona. Aquestes dades demostren que en el context actual de crisi econòmica, la prioritat del Govern municipal ha estat assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques i d'atenció als col·lectius socials més vulnerables. Barcelona ha de ser la ciutat de les persones, repetia el seu alcalde. Aporto algunes dades, de les moltes que podria esmentar, per il·lustrar el balanç dels quatre anys de govern de Xavier Trias. Els números són els que són i la seva realitat evidencia que durant els darrers quatre anys hi hagut una gran inversió en polítiques socials perquè hi havia persones que necessitaven el suport de la intervenció social.

En quatre anys les despeses en polítiques socials han augmentat un 43%. En aquest període s’han passat de 1.100 habitatges de lloguer social a 2.300. En aquests quatre anys s’ha incrementat un 40,09% els recursos econòmics destinats al servei d’àpats en companyia. Aquest servei és molt important per garantir que persones en situació de vulnerabilitat no estiguin soles i gaudeixin d’una alimentació equilibrada. En el mateix període els recursos destinats als àpats en menjadors social s’han incrementat un 29,3%. Des de 2011 fins 2015 l’import d’ajuts econòmics per allotjament temporal ha augmentat un 85,2% i un 490% per ajuts econòmics pel lloguer de pisos de Patronat Municipal d’Habitatge. Durant els quatre anys de mandat l’import dels ajuts econòmics per evitar desnonaments de pisos del Patronat Municipal d’Habitatge ha pujat un 491%. Els ajuts globals per habitatge, allotjament per facilitar la inclusió social han pujat un 63,4% en quatre anys i els ajuts escolars per la inclusió social han crescut un188,7%. En relació als ajuts per combatre la pobresa energètica les dades demostren que en aquest mandat de l’alcalde Trias s’han incrementat un 152,20% i un 58,4% els ajuts per atendre les necessitats bàsiques (medicació, transport, etc) de les persones vulnerables. En el mateix període les beques menjador s’han incrementat un 225%.

La insistència de la candidata Ada Colau d’acusar a l’alcalde Xavier Trias de desatendre els problemes socials de la ciutat és una falsedat. Les dades anteriors són una prova evident del que ha fet l’ajuntament de Barcelona a favor de la justícia i la cohesió social. També trobo greu incriminar a Xavier Trias de pràctiques mafioses. Aquesta denúncia és una calumnia greu, a més d’una injustícia. He llegit amb sorpresa les següents declaracions de la candidata comunista o comunitarista “En Barcelona ha habido una gestión que se puede calificar de mafiosa, por confundir los intereses privados con los públicos, y tener relaciones ocultas con poderes financieros, recibiendo comisiones en nombre de la democracia”. Espontàniament em surt d’aconsellar a la candidata Ada Colau que si fa aquesta afirmació, vol dir que deu esta fonamentada, en cas contrari és una difamació. I si té proves de tot el que acusa, ja sap el camí on es resolen aquestes qüestions: els jutjats. Allí pot aportar totes les seves proves i confiar que la justícia de l’Estat de Dret faci la seva feina. Però, sinó és així, qui hauria d’anar als jutjats és ella, però com a acusada de calumniar a una persona honesta. Crec que s’han d’acabar aquestes acusacions gratuïtes que fan mal a l’honorabilitat de les persones i al sistema democràtic. En el cas de l’alcalde Trias, ja ho va intentar el diari El Mundo i pocs mesos després ho repeteix Ada Colau.


Les dades que he mostrat són prou eloqüents. Elles evidencien la preocupació que Xavier Trias té  per les persones que viuen a Barcelona. Més d’un cop he sentit explicar a l’alcalde Trias que vol que Barcelona sigui una ciutat on les persones se sentin més segures i  autònomes, més incloses socialment i laboralment, mitjançant el foment de la cohesió social i fent que el benestar sigui una realitat en les seves vides. M’ho crec, perquè he estat al costat de les persones que per encàrrec de l’alcalde han treballat perquè això fos així. Per aquesta raó, i les personals que abans he explicat, donaré la meva confiança a Xavier Trias perquè pugui seguir fent aquesta feina a favor de la justícia i la inclusió social a la  ciutat de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada