dijous, 7 de maig de 2015

Estat Islàmic. I. Terror i terrorisme.

Proposo explicar el que és el fenomen d’Estat Islàmic en vàries notes a fi d’ordenar els judicis i valoracions d’aquesta complexa realitat que genera enorme preocupació en les democràcies d’Occident. La majoria de ciutadans occidentals comparteixen la idea de que Estat Islàmic és un grup terrorista cruel i despietat. Opinen que es tracta d’una evolució singular de Al Qaeda,  amb la qual compartiria l’estratègia del terrorisme indiscriminat, i es diferenciaria d’aquesta pel seu assentament en un territori i un bon domini de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Els governs d’Occident han estat condicionats per aquesta visió i han modulat les seves respostes a les amenaces d’aquest terrorisme reforçant bàsicament les seves polítiques de seguretat. Aquesta forma d’entendre el que és Estat Islàmic té un error conceptual de partida que condiciona l’èxit de les polítiques que han de fer les democràcies occidentals per defensar-se dels desafiament del terrorisme provinent del salafisme radical.


La primera consideració fa referència a la diferent manera d’entendre el terrorisme per diferents organitzacions político-religioses d’origen islamista. Estat Islàmic no és un grup terrorista gens homologable a altres grups islamistes. Entre Al Qaeda i Estat Islàmic, per exemple, hi ha moltes diferències que condicionen de fons a la forma com s’ha de combatre el seu terrorisme. Mentre aquests empren el terrorisme de forma indiscriminada, principalment contra interessos occidentals per considerar-los els principals problemes dels països islàmics; Estat Islàmic fa servir el terrorisme com estratègia militar de combat per defensar un territori on instal·lar tota una estructura d’estat homologable a les existents en les democràcies avançades. Per Al Qaeda el terror és un instrument de resposta violenta, en clau de venjança pel sotmetiment dels musulmans per part de les potencies occidental. Mentre que per Estat Islàmic el terrorisme és una estratègia estrictament militar de confrontació extrema aplicada dins d’un territori concret i, en el cas d’exportar-se a altres indret, un recurs pervers que pretén consolidar la construcció de l’estat. En una nota posterior abordaré amb més detall aquest tema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada