dissabte, 9 de maig de 2015

Raó i emocions en les campanyes electorals.

Els electors decideixen el seu vot entre l’esperança i el temor. El mateix passarà en les properes eleccions municipals. Es bo adonar-se de la importància d’aquest binomi, ja que la coherència i raonabilitat de les propostes electorals han de poder equilibrar els sentiments sempre presents en tota decisió política. La confiança associada sempre a tota elecció política es mou entre la raó i les emocions i sentiments. Les preferències electorals estan molt influïdes per les dimensions no racionals de l’elecció política. Les emocions condiciones les preferències electorals dels ciutadans. Per això les campanyes electorals cerquen mobilitzar emocions i sentiments positives cap un candidat i generar-ne en sentit respecte els altres.

Les emocions són un estat mental que sorgeixen de manera espontània i provoquen respostes psicològiques positives o negatives. Una emoció és un impuls involuntari originat com a diferents estímuls que incideixen en els éssers humans i condicionen els seus comportaments no racionals. Els estrategues electorals procuren gestionar els rèdits de les emocions en favor del seus candidats. Resulta més fàcil agitar crítiques en lloc de fer propostes concretes, ja que aquestes requereixen elaborar una comprensió mental. A partir de les emocions les persones construeixen els seus sentiments amb l’ajuda de la raó. Un dels sentiments gestionats pels estrategues electorals és la por. D’aquí que les intervencions d’alguns candidats, en lloc de parlar de propostes concretes de govern o alternatives als problemes socials, empren mots que evoquin el temor respecte als altres candidats. Fins i tot, hi hagut algun candidat que no amagat que cal fer servir el sentiment d’odi.

L’actual campanya electoral de les eleccions municipals és un bon exemple de tot això. Bàsicament els ciutadans estem contínuament agitats emocionalment per alguns candidats que oblidant-se de dir que faran si governen només es dediquen a espantar als electors. Algunes candidatures amaguen el que són, fins i tot en les paperetes electorals, i busquen l’impacte emocional amb videoclips de telenovel·la de baix cost. Les noves estratègies de captació de vot deixen als ciutadans orfes de política entesa com un compromís seriós. Alguns candidatures fan campanyes electorals que són una caricatura del que haurien de ser, dóna la impressió de que estan poc interessades en explicar perquè volen governar i, sobretot, explicar que faran si arriben a fer-ho. Aquesta ambigüitat deixa als ciutadans sense referents per poder valorar la justesa de les propostes polítiques i, més endavant, poder jutjar la pròpia acció de govern.

Tot això és molt evident en la campanya electoral de les properes municipals a la ciutat de Barcelona. De tots els candidats, l’actual alcalde, és l’únic que pot presentar, i aixñi ho fa, els resultats de la seva obre govern. Gràcies a això els ciutadans poden contrastar els resultats d’aquests anys de govern i construir la seva confiança electoral a partir d’una informació que poden contrastar amb les seves esperances. Enfront a l’alcalde hi ha uns candidats sense cap experiència de govern personal, tot i que alguns dels partits que es presenten, han estat en el govern de la ciutat molts anys. Algunes d’aquestes candidatures arriben a l’extrem d’amagar, una i altra vegada, que han estat compromeses més de trenta anys amb el govern de la ciutat assumint responsabilitats polítiques en àrees sensibles pel benestar dels ciutadans. La majoria d’aquests candidats alternatius, enlloc de proposar alternatives de govern concretes, es dediquen a l’agitació emocionals, alguns amb rumbes i crítiques a tort i a dret. Personalment, amb sap greu aquesta banalització de la política i la frívola presentació de les propostes polítiques. Lamentablement, les cares noves en les candidatures no han servit per regenerar l’acció política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada