divendres, 11 de setembre de 2015

11 setembre 2015

Ha estat emocionant participar en la Via lliure. Entusiasme ple, no podria ser d’altra manera. He percebut intensament formar part d’una societat madura, responsable, sèria, educada i cívica. La manifestació d’aquest 11 de setembre ha estat un gran acte cívic. Molts catalans hem ocupat els carreres de Barcelona sense més soroll que els cants, amb molta alegria. Durant l’ocupació joiosa de la Meridiana barcelonina he sentit me participava en un acte d’afirmació col·lectiva, una il·lusió compartida i una esperança teixida a foc lent. Vaig sentir-me en comunió d’esperança amb moltes persones que volem el millor per els catalans des de la llibertat.


Vaig experimentar el sentiment de formar part d’una original acció col·lectiva on no veia el que passava, però era conscient de que la meva presència, junt amb la de la resta de gent era necessària per l’èxit de la plasticitat de la manifestació. Quan vaig alçar la meva fletxa per formar una estora de color només veia a les persones del meu costat. En aquesta postura era impossible veure el punter groc, però sabia que hi era, perquè els assistents transmetíem l’emoció de la sentir-nos implicats en aquesta coreografia i que tots érem necessaris perquè tot anés bé. Aquest reflexió em serveix per establir una metàfora de les conviccions sòlides que els catalans tenim en determinats fets. En determinades circumstàncies manifestem tenir una fe que va més enllà de les comoditats personals i ens motiva a participar en actes on, el que és important, és sentir-nos uns al costat dels altres. És en aquests moments quan hom percep la sensació de formar part d’un poble on la convivència és cordial, educada i sincera. Per molts anys continuem així. Aquesta és la millor carta de presentació que podem fer a tot el món de la maduresa de la via catalana a la independència. Després de quatre anys de sortir al córrer ho seguim fent de manera original i civilitzada. Millor, impossible. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada