dissabte, 19 de setembre de 2015

La pàtria de la banca

Durant força temps els partits no independentistes i el propi govern de l’Estat han repetit, per activa i passiva, que les eleccions del 27S no eren cap plebiscit, sinó simplement unes eleccions normals al Parlament de Catalunya. Una i altra vegada se’n reien cínicament, especialment en les rodes de premsa ministerials, que els catalans no anaven a fer cap plebiscit. Doncs bé, sinó són unes eleccions plebiscitàries, ¿per què tanta hostilitat desencadenada des de les institucions de l’Estat i altres contra les eleccions del 27S? ¿per què tantes actuacions ofensives contra aquestes eleccions, si el propi discurs oficial i dels partits contraris a la independència ha estat minimitzar la importància de les eleccions?


L’Estat ha desplegat tots els seus recursos per generar un clima de por contra la possibilitat de la independència de Catalunya. Només cal repassar el que a anat succeint per adonar-nos les diferents tecles mogudes per les autoritats a fi d’atemorir els catalans. La més recent, és el comunitat de l’associació de bancs i de caixes d’estalvis. La seva amenaça d’anar-se de Catalunya si es proclama la independència és una prova d’aquesta agitació de la port promoguda des de l’Estat. Aquest comunitat és inaudit. Sempre he cregut que el capital no té pàtria i està allà on es pot fer negoci. La seva amenaça no és creïble perquè Catalunya és una clara oportunitat per les seves inversions i captació d’estalvis. Sorprèn la docilitat dels banquers en defensar els interessos de l’Estat i el seu error de càlcul. Les persones tenim memòria i a partir d’ara caldrà recordar com entitats financeres molt arrelades a la mateixa història de Catalunya s’han posicionat en aquests moments tan transcendents pel país. Llàstima que, en qüestió de les peles el catalans són més porucs del que ens pensem i poca gent té ganes de fer saltar la banca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada