diumenge, 27 de setembre de 2015

Nit d’esperança

Escric el blog quan encara tot està molt imprecís, tot i que s’ensuma que el sobiranisme tindrà un resultat excel·lent, malgrat la negativa del govern de l’estat a que els catalans podem expressar-nos diàfanament en un referèndum per la independència. En aquestes alçades de la nit he recordat unes idees llegides al meu bon amic Agustí Colomines en el seu llibre Pàtria i progrés. Diu el professor Colomines que el catalanisme des de 1901 s’ha anat topant reiteradament  amb l’essencialisme nacionalista espanyol que temia que les reivindicacions dels catalanistes afeblissin “la unitat de la pàtria” a més d’alterar un ordre natural derivat de la jerarquització de les formes de socialització de les persones: la família, el municipi, la nació i l’estat.


El nacionalisme espanyol considerava aquesta jerarquia immutable i per la lògica interna xocava amb les pretensions del catalanisme que volia trencar aquesta manera d’entendre les coses. Des de llavors el catalanisme ha anat progressant i evolucionant des d’unes visions no separatistes fins a la situació actual on la independència esdevé una opció política desitjable. Part del mèrit d’aquesta evolució ideològica i política es deu, paradoxalment, les pors del nacionalisme espanyol que no entengué mai la possibilitat de la viabilitat regeneracionista que es proposa des de Catalunya. Un cop tancada aquesta possibilitat, i davant l’obstinació profunda de negar que els catalans tinguessin consideració de subjecte polític, s’ha estimulat l’ampliació de les bases polítiques de l’independentisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada