dimarts, 22 de setembre de 2015

Sense maletes, però amb papers

La càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona organitzà, conjuntament amb la Fundació Solidaritat UB i amb la col·laboració de diverses entitats socials, diàleg sobre “La crisi dels refugiats a debat: entre el dret d’asil i l’acollida”. Els ponents: Eduard Serra, Àngel Miret, Francesc Mateu i Maria Alba Gilabert intentaren respondre a les següents preguntes: ¿Per què Europa ha estat en fora de joc en la crisi dels refugiats? ¿quin és el futur d’aquests refugiats? ¿quina responsabilitat han d’assumir els països europeus davant dels refugiats? ¿hi ha diferència entre refugiats i immigrants econòmics?. Tot seguit resumeixo algunes de les idees dites per els diferents participants en el debat.

Totes aquestes preguntes no tenen fàcil resposta perquè no existeix un marc jurídic internacional idoni per emparar la solució a aquests problemes. Europa ignorà reiteradament, per exemple que en la Mediterrània durant el que va de l’any 2015 han mort 3000 persones, o que en alguns països de l’Orient Mig hi ha més de 8 milions de desplaçats de Síria que esperen venir a Europa. Al clam del papa Francesc: “això és una vergonya” cap país feu res per donar-hi una resposta. Encara estan discutint. L’asil és un dret reconegut internacional i el país que rep la petició d’un refugiat té l’obligació de donar-hi resposta. Davant la petició d’asil es posen en marxa uns mecanismes regulats pel dret internacional, pacte de Ginebre de 1951 i els pactes de New York de 1969; mentre que la immigració és un problema regulat només per les normes internes de cada país perquè a Europa no té una política comuna. Aquesta distinció marca l’enfocament que cal donar al tema de l’asil davant les immigracions econòmiques.

La situació dels refugiats a Europa esdevé un problema per la peculiar manera d’abordar el tema mostrat per les autoritats alemanyes. Aquest país vol seleccionar els refugiats i quedar-se les persones més qualificades. En les imatges dels refugiats desplaçant-se sorprèn veure que van lleugers d’equipatges. Són persones que viatgen amb lo just perquè moltes d’elles poden comprar en els països d’acollida el que necessiten. La majoria porten els seus documents d’identitat i passaports. Molts d’aquests refugiats són persones cultes, amables, preparades i amb una gran coneixement d’idiomes, especialment l’anglès. Es desplacen perquè fugen de zones en conflicte. Tot i que molts manifesten que el seu asil és temporal, és més que probable que arrelin en el país d’acollida i no hi hagi retorn. Els mitjans de comunicació han contribuït a pensar que la majoria d’exiliats són sirians, però la realitat és que només un 40% de persones provenen de Síria; la resta són de molts països en conflicte, tant a Orient Mig com a Àfrica. Hi ha molts diversitat entre els refugiats. La necessitat de fugir ha afavorit l’aparició de màfies que trafiquen amb persones. És un gran negoci que reporta a una persona poder guanyar 20.000 euros a la setmana. La millor manera de combatre aquest fenomen és facilitar l’accés a Europa des dels propis camps de refugiats. Això acabaria, de soca rel amb el tràfic de persones. Quants més murs s’aixequen a Europa per impedir l’arribada de refugiats, més beneficis fan els traficants de refugiats.


La diversitat dels refugiats és, en un principi, un problema pels països receptors per la complexitat del procés d’acolliment. Cal prestar molta atenció a l’atenció psicològica dels refugiats. Són persones molt marcades per la tragèdia. És cert que les imatges dels refugiats i la retransmissió d’algunes situacions dramàtiques han generat un ampli moviment de solidaritat ciutadana. Però el problema dels refugiats s’ha de resoldre per la intervenció dels professionals de  les institucions públiques en col·laboració amb les entitats socials. Els ciutadans commoguts pel dramatisme d’algunes imatges poden canalitzar els seus sentiments acollint les persones que avui malviuen en el carrer de les grans ciutats, no cal mobilitzar-se només pels refugiats. El govern de Catalunya està  preparat per acollir el contingent previst de 3.000 refugiats, en el cas que la seva arribada sigui ordenada i en el termini de dos anys tal com es preveu ara. Catalunya ho pot fer perquè hi ha professionals preparats: l’any 2014 es varen acollir 100.000 nous vinguts amb la immigració que han estat incorporats en els sistema de benestar català. L’acolliment dels refugiats pot ser un gran problema si els desplaçament de refugiats es desborda més enllà del contingent de 120.000 persones previstes. Si els més de 8 milions de persones desplaçades de Síria amb motiu de la guerra es proposen anar a Europa, llavors el problema serà enorme. Cal estar-hi també preparats per assumir-lo. 

Cal anar més enllà de l’acolliment i tornar a activar les polítiques positives de cooperació les quals han de tenir un component de desenvolupament, però també una dimensió de regeneració democràtica. Per evitar repetir noves situacions com les que s’estan vivint cal actuar en els països d’on fugen els refugiats. Cal fer-ho per preservar la seva dignitat i perquè si la perden també la perdem una mica nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada