dimarts, 8 de setembre de 2015

La unitat d'Espanya no és un bé moral

El mateix dia que monsenyor Krzysztof Charamsa, oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu, en una entrevista a Catalunya Ràdio, critiqués a la Conferència Episcopal Espanyola pel seu posicionament en relació al debat català, el secretari d’aquesta, monsenyor Gil Tamayo ha tornat a defensar la unitat d’Espanya com a bé moral. Monsenyor Krzysztof Charamsa ha estat contundent: “quan fan declaracions dient que la unitat d’Espanya és un bé moral i totes aquelles coses, em preocupa molt. Aquesta afirmació és totalment falsa a la llum de la doctrina social de l’Església. És inadmissible” (...) “la doctrina social de l’Església defensa el dret a l’autodeterminació dels pobles”. 

Per la seva part, Gil Tamayo, secretari de la Conferència Episcopal espanyola ha declarat en una entrevista radiofònica que “posar en perill la convivència dels espanyols negant unilateralment la sobirania d'Espanya sense valorar les greus conseqüències que aquesta negació podria comportar no seria prudent ni moralment acceptable. Pretendre unilateralment alterar aquest ordenament jurídic en funció d'una determinada voluntat de poder local o de qualsevol tipus és inadmissible. Cal respectar i tutelar el bé comú d'una societat pluricentenaria ". Com a font d’autoritat, ha recordat un document de 2002 rubricat per bisbes espanyols i també ha esmentat una altra declaració de la Comissió Permanent de l'Episcopat de l'any passat, en què els bisbes van afirmar: "s'ha de preservar el bé de la unitat al mateix temps que el de la rica diversitat dels pobles d'Espanya" .

No comparteixo la opinió de monsenyor Gil Tamayo. La unitat d’Espanya no és, en sí mateixa, cap bé moral que pugui avantposar-se al bé moral dels pobles a decidir la seva organització política. La unitat d’Espanya és una manera, com n’hi d’altres, de relacionar-se el pobles que es troben en l’àmbit territorial de la península ibèrica. La unitat actual no és fruit d’una decisió, sinó d’una imposició. Només cal recular als fets històrics de 1714 per adonar-se com la unitat d’Espanya es construí per la derrota dels catalans. L’argumentació de Gil Tamayo, com es desprenen de les següents paraules, “cap dels pobles o regions que formen part de l'Estat espanyol es podria entendre tal com és avui si no hagués format part de la llarga història de la unitat cultural i política d'aquesta antiga nació que és Espanya” neguen la hipòtesi major: Catalunya és una nació annexionada per la força al model d’Espanya unitària. Aquesta és la verdadera realitat política, no moral, que monsenyor Gil Tamayo defensa erròniament com a bé moral. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada