La sal del mon

Existeix preocupació per l’esdevenidor de les església i, en concret, pel futur de l’Església catòlica. Es té la impressió que la proposta de fe dels catòlics és poc rellevant en la societat contemporània. Es percep que, tot i existir institucions catòliques molt prestigiades i respectades, com pot ser Càrites, la societat és cada cop més indiferent a les propostes dels catòlics. Fins i tot, en els darrers temps, existeix un pressió mediàtica força hostil als catòlics i que ha trobat en certs temes: pederàstia, vinculacions eclesiàstica amb estructures de poder, escàndols econòmics, actitud bel·ligerant de la jerarquia en la defensa de determinats privilegis o el tancament doctrinal en relació als aspectes de la moral sexual, polítiques de gènere i acolliment de famílies no tradicionals; motius més que suficients per crear actituds hostils al món catòlic que, segons com s’expressin, evoquen l’anticlericalisme d’altres èpoques.

La resposta catòlica no pot ser només defensiva, que també. La comunitat creient catòlica ha de valorar serenament que pot haver-hi de cert en les crítiques i assumir que ha de revisar alguns postulats, pràctiques i actituds per situar-se de forma comprensible en el món. Però, en cap cas es tracta de caure en el parany de diluir el seu missatge original i empeltar-se de elements mundans per tal d’adaptar-se al que és el món avui. Això fora un error. No es tracte de fer allò que diu la dita “donde fueras, haz lo que vieras” que en català abans es deia “terra on vagis, fes el que facin”. Aquestes dites expressen l’elogi màxim de l’adaptabilitat i la’acomodació. Fer això, seria trair la fidelitat a  la pròpia identitat cristiana i renunciar a proclamar l’originalitat de la fe. Més aviat el que cal és saber interpretar, en termes de secularització, el que ens proposa Jesús quan ens diu “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5,13). En poques paraules Jesús ens diu el que hem de ser i fer, i els ris que correm si renunciem a actuar en aquest sentit. Som nosaltres, la comunitat creient, qui ha de saber actuar en coherència.