dilluns, 7 de setembre de 2015

Barcelona, ciutat de la reconciliació

He quedat esbalaït a l’escoltar part de l’argumentari del regidor de Barcelona, Jaume Asens, motivant la seva oposició a la adscripció de l’ajuntament de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència. Les paraules que més m’han colpit han estat quan, per justificar el vot en contra, ha afirmat que sectors independentistes han mostrat la seva reserva a aquesta associació pel seu caràcter conservador i perquè fa “una exaltació de les excel·lències espirituals que tenen a veure amb una defensa d’una mística i d’un imaginari d’una Catalunya romàntica, clerical, la Catalunya de Cambó, de Torras i Bages, de Jacint Verdaguer. I tenen poc a veure amb la Catalunya popular que defensa els valors republicans de la llibertat, de la justícia, de la igualtat, la Catalunya de Salvador Seguí, d’Andreu Nin, Joaquim Maurin, Companys o de tants altres”. El maniqueisme del senyor Asens és desmesurat, nociu i no facilita l’enteniment al pretendre reviscolar la visió de dues Catalunyes enfrontades.

 Barcelona, la ciutat que ell representa i on jo visc, amb els anys ha esdevingut una ciutat de trobada i d’encontre, més que de divisions i lluita de bàndols. Quan alguns barcelonins han conreat el maniqueisme per rèdits polítics ha estat un desastre per la ciutat i per Catalunya. És més, ha servit perquè l’odi enverinés les relacions entre els ciutadans. No m’agrada evocar el passat d’una ciutat cremada i dividida. M’agrada més la ciutat, i l’actitud dels barcelonins, que tan meravellosament reblà el poeta Joan Maragall en els versos de la Ciutat del Perdó. En lloc de demanar-nos apuntar-nos a un bàndol o un altre, els clericals o anticlericals, seguint la lògica del senyor Asens, reivindico la memòria de tots els que ells ha esmenat. Perquè tots ells tenien una vida amb parts de la veritat i moments de foscor. Hem d’assumir el passat tal comés, no com ens agradaria que fos empeltats pel l’esquerranisme infantil dels nous populismes. Enlloc d’accentuar allò que ha dividit aquesta ciutat, hem de procurar ponts al diàleg i a l’encontre. Perquè, l’enteniment i la reconciliació, senyor Asens, pertanyen a la cultura de la ciutat, són la història d’aquesta ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada