diumenge, 13 de setembre de 2015

Nou pacte per la immigració


El recent debat organitzat per la Fundació Acsar Catalunya nació d’immigrants les intervencions dels diferents ponents, tots ells candidats a les properes eleccions del 27S, em suggeriren la següent reflexió. La situació dels refugiats de l’Orient Mig que arriben sens parar al centre d’Europa és una interpel·lació a la consciència de tots els europeus per vàries raons. La més òbvia: centenars de milers de persones estan o estaran creuant les primeres fronteres europees perquè Europa és percebuda com a terra d’acolliment i així escapar-se de les guerres en els seus països d’origen. Acollir és un gest d’humanitat. La segona raó està més vinculada a les guerres d’aquests països. Alguns dels països europeus, en el seu moment, tingueren diversos graus de responsabilitat en aquests conflictes bèl·lics. Considero que aquestes raons tenen prou pes per justificar, sense discussió, l’acolliment d’aquestes persones.

L’acollida massiva dels refugiats pot plantejar importants problemes socials que cal resoldre de la millor manera a fi de d’aconseguir una bona integració sense alterar la seva cohesió. És un esforç que cal fer destinant-hi els recursos suficients. La solidaritat espontània de la ciutadania és necessària, però no suficient. Cal la intervenció coordinada i ordenada dels poders públics, especialment dels professionals en matèria d’asil i integració, a fi de garantir el correcte procés d’incorporació dels refugiats.


Catalunya té una llei d’immigració que, en el seu moment, fou el resultat d’un pacte. Passat els anys, pot ser caldrà pensar la possibilitat d’un nou gran acord polític capaç de respondre a les noves demandes plantejades pels nous fluxos migratoris. La gestió pública haurà de saber equilibrar les actuals polítiques de gestió de la diversitat amb l’actualització de la polítiques d’acolliment que havien baixat d’intensitat en els darrers temps. L’arribada massiva de refugiats introduirà noves demandes a la societat catalana, atesa la composició social, cultural i religiosa d’aquestes persones. Davant la complexitat de la situació, tot i que la majoria de competències en aquests temes correspon a l’administració de l’Estat és el moment d’incorporar decididament el principi de subsidiarietat a fi de que siguin les administracions més properes als ciutadans, en aquests cas en els local, les que tinguin els recursos necessaris per desenvolupar les polítiques d’acolliment. Finalment, l’acolliment generós dels refugiats no ha d’oblidar la necessària actuació en el lloc d’origen del problema a fi d’evitar la repetició dels episodis de les darreres migracions massives. Els països occidentals han de tenir programes específics que permetin modificar les condicions en els països d’origen perspectiva que convida a incorporar un nou enfoc a les tradicionals polítiques de cooperació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada