dimecres, 16 de setembre de 2015

L’infern de l’Orient Mig

Les imatges quotidianes dels refugiats deambulant pels països del centre Europa escapant des conflictes de l’Orient Mig evidencia una situació que porta anys covant-se i que ara ha esclatat de forma dramàtica. Aquestes persones fugen d’uns territoris en guerra. Bona part d’aquestes persones fugen de Síria, i en menor mesura d’Irak, per l’enfrontament entre l’Estat Islàmic i el govern dictatorial de Bashar al-Asad o els xiïtes iraquians. L’enfrontament endegat per l’Estat Islàmic no pot aïllar-se de les tensions existents a l’Orient Mig des de fa molt anys i de les polítiques dels països occidentals en aquesta zona, especialment Estats Units, Rússia i Israel.

Un petit repàs històric pot ajudar a situar aquest conflicte des d’una perspectiva de les tensions territorials. L’any 1973 els exèrcit àrabs d’Egipte i Síria s’enfronten en una guerra convencional amb Israel. Els conflictes dels anys 70 com la dècada anterior calia situar-los en la lògica de l’ocupació dels territoris palestins per part d’Israel com a resultat de la guerra dels Sis Dies de l’any 1967. L’any 1979 es produeix un fet que transformarà els equilibris polítics d’aquesta zona: el triomf de la revolució islàmica xiïta a Iran. Apareix un nou pol de tensió: el xiïtes d’Iran s’enfronten amb els sunnites d’Aràbia Saudita país sota la protecció dels Estats Units. Aquesta polaritat condicionarà, d’ara en endavant, totes les tensions de l’Orient Mig dels propers anys on es barregen aspectes religiosos, econòmics, geopolítics, culturals, etc...

Mentre aquests conflictes anaven consolidant-se, la resta del món assitia a la fi de la Guerra Fred i l’aparició d’un nou país, Rússia, que volia seguir mantenint les seves influències a l’Orient Mig sense renunciar a la seva política d’hostilitat als Estats Units.
L’estiu de 1990 Iraq ocupà Kuwait i un any després Estats Units s’enfronta amb el règim de Saddam Hussein i anys després, 2003, es produí l’enfrontament definitiu dels nord-americans amb els iraquians. Alguns dels conflictes actuals tenen el seu origen en aquesta guerra i la seva mala resolució. Mentres tants, palestines i israelites mantenen uns enfrontaments constants per la defensa d’uns territoris o la seguretat d’Israel. Fruit de tots aquests conflictes es consoliden una sèrie de grups armats que esdevenen els protagonistes dels enfrontaments militars: Hizbul·lah, gihadistes i fraccions musulmanes armades protegides per Aràbia Saudita i Qatar que combaten contra Israel i en països con Síria, Iraq, Líbia, Iemen o Egipte.


Els conflictes a l’Orient Mig no semblen que vagin a menys. Tots els factors que els desencaderen segueixen vius i, en alguns aspectes, es notori que van en augment. El que passa avui recull anys de conflictes mal resolts i tensions acumulades que troben en l’enfrontament armat la única via de resolució. Ara, els països europeus, davant la situació dels refugiats que truquen insistentment a les seves portes tenen la responsabilitat moral d’acollir-los, però també la responsabilitat política d’actuar a l’Orient Mig per posar fi a l’infern en que s’ha convertit aquesta zona del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada