dilluns, 19 de setembre de 2016

La dinastia Omeia repensà l’islam II

Per a alguns experts el període califal dels Omeia representa el triomf d'una visió pragmàtica de la política en l'imperi islàmic basada en el domini dels àrabs sobre els no àrabs. El concepte àrab no ha d'interpretar-se com un judici ètnic, sinó com una expressió cultural. De tal manera que un dels èxits més importants dels Omeies fou la integració dels àrabs i els no àrabs en un projecte compartit com era una nova societat islàmica. Al final, les persones que es varen integrar en aquest projecte assumiren la identitat àrab com una referència comuna, encara que tinguessin uns altres referents culturals. Els Omeies amb la seva visió pragmàtica de la política, varen encunyar una nova identitat àrab, tot i que moltes de les persones que la tenien podien, fins i tot, arribar a no considerar-se com àrabs.

Els Omeies, malgrat que alguns textos islàmics, potser alterats per ser presentats com hagiogràfics d'aquells, no gaudiren de masses simpaties entre molts musulmans, especialment  anys després del seu regnat. Fins i tot, alguns destacats musulmans arribaren a proposar que no es consideressin governants islàmics. Les raons d'aquesta valoració negativa són diverses. En primer lloc, s’acusà als Omeies de ser els responsables de l’assalt a La Meca i danyaren la Kaba amb catapultes provocant una gran destrucció dels llocs sagrats. A més, els Omeies assaltaren i saquejar brutalment la ciutat de Medina i foren els que assassinaren cruelment a Hussein, net de Muhammad, i tota la seva família a la batalla de Karbala. Finalment, els Omeies recolliren moltes antipaties entre els no àrabs convertits a l'islam, els anomenats mawali, per no fer bé el seu procés d’integració a la societat tribal àrab quan adoptaren l'islam com a religió. Durant el califat omeia, molts no àrabs, com el perses, turcs i kurds, es convertiren a l'Islam.


En un primer moment, aquesta qüestió no va ser un problema encara que era un tema complex ja que els conversos, de cultura no àrab, havien d'incorporar-se a la societat àrab tribal. Per a resoldre aquesta qüestió es va desenvolupà el contracte wala, client o protegit, a través del qual els musulmans no àrabs adquirien un patró àrab. Però, aquestes conversos seguien pagant un impost similar al que pagaven la gent del Llibre, jueus i cristians, per tant superior al dels àrabs musulmans, , a més, majoritàriament foren exclosos del govern i de l'exèrcit durant tots els califats omeies. Aquesta situació de discriminació fou molt evident a la part oriental de l'imperi islàmic, on els àrabs retingueren la majoria dels càrrecs més rellevants de les forces armades i dels alts nivells del govern. Molts dels mawali foren reclutats per a les activitats anti-omeyas d'algunes de les sectes xiïtes que, temps després, portaria a enderrocar els Omeia del poder de l’islam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada