dimecres, 21 de setembre de 2016

Pregons i pregoners

La meva ciutat, Barcelona, es prepara per començar la seva festa Major. Enguany està contaminada per una curiosa polèmica que ha encès moltes alarmes: l’elecció del pregoner. S’ha debatut molt sobre aquesta qüestió. Fins i tot, aquells barcelonins disconformes amb aquesta tria han decidit promoure un pregó alternatiu encarregat a un còmic actiu combatent per la independència de Catalunya. Els promotors d’aquesta iniciativa addueixen que el pregoner feu s’ha mostrat molt crític amb el procés sobiranista. En un article al diari El País qualificà les manifestacions de la Diada de “parc temàtic” i en un altre text al mateix diari comparà l’actitud bel·ligerant d’alguns independentistes, “una petita part” amb el règim dels aiatol·làs. Aquestes opinions foren durament criticades, evidentment, per moltes persones compromeses per la independència de Catalunya.

Més enllà d’aquests manifestacions del que serà el pregoner de la Festa Major de Barcelona, que tot el dret a pensar i escriure això, com també ho tenen els promotors del pregó alternatiu voldria apuntar quatre idees sobre aquesta polèmica. La primera, està relacionada sobre el sentit del pregó i la idoneïtat de qui el fa. Mirant la llista de pregoners dels darrers anys es nota un salt qualitatiu de l’actual consistori en l’elecció dels pregoners. Els darrers pregoners, a diferència dels anteriors, tenen en comú la sintonia amb el pensament dominant en l’equip de govern de l’ajuntament barceloní. Per la qual cosa penso que l’elecció del pregoner és una decisió ideològica. La seva figura va més enllà del que ell pugui pensar sobre tal o qual tema, sinó que el seu valor és perquè aporta uns significants que són els que vol projectar com a general els que governen l’ajuntament. És evident, que no comparteixo aquest punt de vista.

Com tampoc comparteixo la idea de fer un pregó alternatiu. Ho respecto, però no m’identifico. Tant el pregoner com l’equip de govern com a promotor, tenen tot el dret democràtic a expressar i transmetre el que vulguin. La ciutadania de Barcelona decidí que aquests fossin els seus representants en el govern de la ciutat. Per això són ells els que ara ens governen i cal assumir les seves decisions. En el cas de desacord, el que cal és fe acció política per debatre a fons i seriosament les discrepàncies i presentar alternatives capaces d’animar a la ciutadania, quan sigui el moment, a treure’ls del govern de la ciutat. No és amb una política gestual com es canvia una ciutat, tant s’estigui en el govern com en l’oposició. Uns prenent decisions transformadores de la ciutat que vagin més enllà de la simple propaganda i els altres, els que estan a l’oposició influint efectivament sobre les decisions de govern i educant a la ciutadania sobre que cal un canvi a la ciutat. Bona Festa Major.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada